Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
James Kerr Love, otorinolaringòleg escocès, va dividir l’ensenyament a sords en tres períodes.
El primer l’encapçalava Bonet, i hi eren inclosos Wallis i Amman; el titulà asistemàtic. L’Epée
iniciava el mètode sistemàtic, que també és adoptat per Heinicke, entre d’altres. El tercer
començava precisament en aquell moment (principis del segle XX), i era l’anomenat clínic per la
col·laboració que, segons Kerr Love, s’havia d’establir entre metges i mestres. Cal destacar que
aquest otorinolaringòleg fou el primer a tenir en compte l’audició residual d’alguns alumnes a
l’hora d’ensenyar-los, així com les diferències que calia establir entre l’ensenyament de la parla a
un sord de naixement o a un nen que ha perdut l’audició després d’haver après a parlar. A partir
d’aleshores, el Departament d’Audiologia i d’Ensenyament dels Sords de la Universitat de
Manchester impulsà la formació de mestres oralistes.
Pel que fa a Itàlia, destaca la figura de Silvio Monaci, director de l’Institut de Sordmuts de
Gènova i traductor a l’italià de l’obra de Bonet. També cal mencionar Giulio Ferreri, l’extensa
bibliografia del qual contribuí a donar a conèixer el món de la sordmudística.
Però, sens dubte, l’esdeveniment més important del s. XX en el camp de la sordmudística té lloc
als Estats Units, on neix un nou mètode: la paraula complementada (cued speech), inventada per
Orin Cornett els anys seixanta. Aquest sistema combina la lectura dels llavis amb una sèrie de
posicions de la mà, sempre prop de la cara, que identifiquen diverses consonants –en el cas del
català, 8. Aquest sistema ha tingut un gran èxit, tot i que en algunes ocasions se l’ha acusat de
poder perjudicar l’aprenentatge de la parla, com sol passar en combinar el mètode oralista i el
manualista. Fou adaptat al català el 1992 sota la supervisió directa del seu autor i amb l’ajuda de
Santiago Torres Monreal, adaptador del sistema al castellà. En aquella època hi havia registrades
56 adaptacions a diverses llengües. Està pensada pels nens que no poden escoltar correctament
tots els sons de la parla ni amb l’ajuda d’audiòfons, i que es mouen en un ambient familiar
oralista. En primer lloc el nen memoritzarà paraules aïllades i onomatopeies, però amb aquest
sistema arribarà a captar les petites variacions lèxiques de les paraules (persona, gènere,
nombre...); també podrà discriminar petites partícules d’unió com les preposicions o les
conjuncions, i aprendrà l’ordre natural del llenguatge oral. D’aquesta manera no dubtarà en el
significat i el matís dels missatges rebuts. L’últim pas és que ell mateix ho posi en pràctica.
Aquest mètode comporta avantatges significatius respecte els altres: és econòmic i molt ràpid
d’aprendre (tan sols es requereixen 20 hores per adquirir els principis bàsics), cosa que resultarà
molt útil als pares no signants. En l’actualitat, de fet, se solen combinar la via auditiva i la visual
37