Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
A més, guarda els resultats de cada pacient, de manera que el logopeda pot tenir una fitxa del
progrés dels alumnes.
Pot resultar molt útil als deficients auditius, ja que els ajuda a prendre consciència del so. A
través de suports visuals, els pacients veuran millores en el control de la parla, el reconeixement
d’algunes emissions no verbals (com el riure), la consideració de la inflexió habitual de la parla
(per exemple, distinció de frases enunciatives i interrogatives) i un major aprofitament de
l’audició residual.
Visualitzador de la parla (VISHA): és una targeta connectable a l’ordinador que permet
estudiar el senyal de veu, avaluar pèrdues auditives... Per a les persones sordes ofereix un
programa de rehabilitació del llenguatge, reconeixement de la parla i aprofitament de les restes
auditives. Pel que fa a l’estudi del llenguatge oral, se centra en la intensitat, la freqüència,
l’entonació i la discriminació de fonemes diferents. Un dels exercicis proposats és el control de
videojocs mitjançant la veu. Inclou unes taules amb dibuixos que representen la postura dels
elements articulatoris segons el so emès pel pacient. També permet fer audiometries tonals
(distingir dos sons separats per un to –és a dir, 0’167 Hz).
D’altra banda, els darrers anys s’han anat creant diversos estris per a facilitar la vida diària de les
persones sordes, així com despertadors que vibren, sistemes de bucle inductiu (es connecten a
l’aparell d’àudio, al telèfon mòbil... i envien el so directament a l’audiòfon o implant coclear)...
La tasca dels intèrprets de llengua de signes i centres d’intermediació, apareguts fa relativament
poc, també ha estat molt important.
SUVAG (Systeme Universel Verbo-Auditif de Guberina): aparell amplificador del so perquè els
nens sords puguin arribar a percebre’l aprofitant al màxim les restes auditives. Desenvolupat per
Petar Guberina, natural de Zagreb, és una eina capaç de determinar la intensitat que l’alumne
requereix per a percebre l’estímul en cada octava; allò que el diferencia d’altres mètodes com
l’audiometria tonal, que se serveix de tons, o la logoaudiometria, que utilitza paraules, el
20