Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
tercera, ascendents; i la més aguda, descendent. Això es percep sobretot en l’espectrograma de la
nena sorda.
[o] Tant l’oscil·lograma com l’espectrograma són molt semblants, per bé que en el segon les
línies que ressegueixen les principals freqüències dels formants són més clares. Si comparéssim
els valors de F0 (freqüència fonamental, és a dir, la més greu) i del formant situat en la
freqüència més aguda, veuríem que ambdós són més baixos en el de la nena sorda. Això, que
analitzaré amb més deteniment en el proper apartat –dedicat a la corba de F0 –, simplement ens
diu que la veu de la segona és més greu que la de la primera, fet que es pot comprovar escoltant
el segment [o]
[u] En aquest cas, els valors de F0 s’inverteixen: en pronunciar la [u], el timbre de veu de la nena
sorda esdevé més agut que el de l’altra. La quantitat d’harmònics que apareixen al primer
espectrograma és molt superior a la del segon, i estan distribuïts per freqüències més diverses.
També és interessant veure els formants d’alguns fonemes no vocàlics:
87
[n] pronunciada per una nena oient
[n] pronunciada per una nena
sorda