27.04.2013 Views

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />

L’ESPECTROGRAMA<br />

L’espectrograma és <strong>la</strong> representació gràfica <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong>l so en funció <strong>de</strong>l temps i les<br />

diferents freqüències que l’integren. A l’espectrograma s’hi po<strong>de</strong>n representar els quatre<br />

paràmetres que abans he esmentat. Es tracta d’un gràfic on el valor <strong>de</strong> l’eix <strong>de</strong> les abscisses (el<br />

vertical) indica <strong>la</strong> freqüència, i el <strong>de</strong> les or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s, <strong>la</strong> durada –en segons –<strong>de</strong>l segment. El Praat<br />

permet fer visibles tan sols els paràmetres que ens interessen; així, si tan sols assenyalem<br />

Spectrogram, ens apareixerà una pantal<strong>la</strong> amb taques negres, <strong>de</strong> diferents tons <strong>de</strong> gris i b<strong>la</strong>nques.<br />

Com més foscos són els segments més <strong>de</strong>nsitat (concepte simi<strong>la</strong>r a intensitat) indiquen. Aquest<br />

valor es dóna en <strong>de</strong>cibels (dB); no equival, però, al paràmetre Intensity, ja que el primer estableix<br />

una re<strong>la</strong>ció entre el volum i <strong>la</strong> freqüència. Això significa que ens informa no només <strong>de</strong>ls dB sinó<br />

que indica a quina freqüència (agut/greu) és més alt el volum.<br />

Per a analitzar l’espectrograma po<strong>de</strong>m agafar d’exemple <strong>la</strong> frase 1: El relleu <strong>de</strong> Catalunya es<br />

divi<strong>de</strong>ix en quatre grans unitats. Si observem els espectrogrames <strong>de</strong>ls <strong>nens</strong> oients, veiem ben<br />

poques parts b<strong>la</strong>nques; és a dir, els elements <strong>de</strong> <strong>la</strong> frase s’uneixen els uns amb els altres sense<br />

<strong>de</strong>ixar lloc a silencis; tenint en compte que <strong>la</strong> frase és molt breu i no té signes <strong>de</strong> puntuació, així<br />

és exactament com ho faríem <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> par<strong>la</strong>nts oients. Per contra, els espectrogrames <strong>de</strong>ls<br />

<strong>nens</strong> <strong>sords</strong> tenen gairebé l’aparença d’una successió regu<strong>la</strong>r <strong>de</strong> columnes b<strong>la</strong>nques, grises i<br />

negres. Així, els <strong>nens</strong> hipoacúsics fan una pausa <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> cada parau<strong>la</strong>. Això repercuteix també<br />

en <strong>la</strong> durada <strong>de</strong>l fragment: en aquesta primera frase, <strong>la</strong> mitjana <strong>de</strong>l temps que triguen a dir-<strong>la</strong> els<br />

<strong>nens</strong> oients és <strong>de</strong> 4.440.279, 5 segons, mentre que <strong>la</strong> <strong>de</strong>ls <strong>sords</strong> és molt superior (13.328.849<br />

segons). A més, els fragments que no són b<strong>la</strong>ncs són molt foscos, fet que indica que a cada cop<br />

<strong>de</strong> veu hi fan un accent A continuació adjunto l’espectrograma <strong>de</strong> <strong>la</strong> frase 1 d’un nen oient i d’un<br />

nen sord (Martí), que reflecteixen c<strong>la</strong>rament els aspectes que he comentat.<br />

82

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!