Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
L’ESPECTROGRAMA
L’espectrograma és la representació gràfica de la densitat del so en funció del temps i les
diferents freqüències que l’integren. A l’espectrograma s’hi poden representar els quatre
paràmetres que abans he esmentat. Es tracta d’un gràfic on el valor de l’eix de les abscisses (el
vertical) indica la freqüència, i el de les ordenades, la durada –en segons –del segment. El Praat
permet fer visibles tan sols els paràmetres que ens interessen; així, si tan sols assenyalem
Spectrogram, ens apareixerà una pantalla amb taques negres, de diferents tons de gris i blanques.
Com més foscos són els segments més densitat (concepte similar a intensitat) indiquen. Aquest
valor es dóna en decibels (dB); no equival, però, al paràmetre Intensity, ja que el primer estableix
una relació entre el volum i la freqüència. Això significa que ens informa no només dels dB sinó
que indica a quina freqüència (agut/greu) és més alt el volum.
Per a analitzar l’espectrograma podem agafar d’exemple la frase 1: El relleu de Catalunya es
divideix en quatre grans unitats. Si observem els espectrogrames dels nens oients, veiem ben
poques parts blanques; és a dir, els elements de la frase s’uneixen els uns amb els altres sense
deixar lloc a silencis; tenint en compte que la frase és molt breu i no té signes de puntuació, així
és exactament com ho faríem la majoria de parlants oients. Per contra, els espectrogrames dels
nens sords tenen gairebé l’aparença d’una successió regular de columnes blanques, grises i
negres. Així, els nens hipoacúsics fan una pausa després de cada paraula. Això repercuteix també
en la durada del fragment: en aquesta primera frase, la mitjana del temps que triguen a dir-la els
nens oients és de 4.440.279, 5 segons, mentre que la dels sords és molt superior (13.328.849
segons). A més, els fragments que no són blancs són molt foscos, fet que indica que a cada cop
de veu hi fan un accent A continuació adjunto l’espectrograma de la frase 1 d’un nen oient i d’un
nen sord (Martí), que reflecteixen clarament els aspectes que he comentat.
82