Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
més <strong>de</strong> poc entenedor, lent i entretal<strong>la</strong>t, poc fluid. Tota <strong>la</strong> <strong>de</strong>scripció ha anat acompanyada <strong>de</strong><br />
LSC.<br />
A continuació transcric una <strong>de</strong>scripció que va fer Martí en una <strong>de</strong> les sessions:<br />
Nens estan a [signe <strong>de</strong> esco<strong>la</strong>]. Nen petit no esco<strong>la</strong>. Mama [signe <strong>de</strong> <strong>de</strong> pressa i assenya<strong>la</strong>nt el<br />
rellotge] va!<br />
La solució que havia pensat <strong>la</strong> professora era: El nen que porta ulleres no vol anar a l’esco<strong>la</strong>.<br />
Com s’observa, a part <strong>de</strong> <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> vocabu<strong>la</strong>ri (esco<strong>la</strong>) hi ha dos aspectes que cal comentar. En<br />
primer lloc <strong>la</strong> manca <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminants i, encara més sorprenentment, <strong>de</strong> verbs (tan sols n’apareix<br />
un). En segon lloc, el fet que no és capaç d’usar un estil indirecta (<strong>la</strong> mama diu que), sinó que<br />
reprodueix les paraules que suposa diu el personatge precedint-les <strong>de</strong>l nom d’aquest. D’altra<br />
banda, <strong>la</strong> professora li havia dit en un principi que <strong>la</strong> diferència entre el nen que no vol anar a<br />
l’esco<strong>la</strong> i els que ja són dins el pati és que el primer porta ulleres, però que no és pas més petit;<br />
no obstant, Martí no ho corregeix.<br />
Una altra activitat re<strong>la</strong>cionada amb aquestes consisteix que l’alumne ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar a <strong>la</strong><br />
professora un <strong>de</strong>ls dibuixos que hi ha sobre <strong>la</strong> tau<strong>la</strong>, i que es diferencien per petits <strong>de</strong>talls<br />
(nen/nena, ros/moreno, porta ulleres o no...), tot <strong>de</strong>scrivint-lo. La principal dificultat amb <strong>la</strong> que<br />
es troba és que, a l’hora <strong>de</strong> pronunciar-les, confon ulleres i cullera.<br />
Un altre aspecte que s’ha trebal<strong>la</strong>t aquest trimestre és <strong>la</strong> <strong>de</strong>scripció d’activitats<br />
simultànies. La professora li donava un dibuix a Martí on es veien dos personatges fent activitats<br />
diferents; a l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>scriure-ho, l’alumne utilitza dues frases in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts, però <strong>la</strong> professora<br />
li explica el funcionament <strong>de</strong> <strong>la</strong> partícu<strong>la</strong> mentre. Martí l’entén <strong>de</strong> seguida i l’utilitza amb<br />
correcció. Altres partícules d’or<strong>de</strong>nació temporal trebal<strong>la</strong><strong>de</strong>s són més que i menys que, que<br />
resulten força difícils <strong>de</strong> comprendre per a <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> <strong>nens</strong> <strong>sords</strong>.<br />
També es repassen els caus<strong>als</strong> (perquè).<br />
Algunes <strong>de</strong> les noves paraules que ha après Martí aquest trimestre són; <strong>la</strong> professora les<br />
hi ensenya tot pronunciant-<strong>la</strong> oralment molt a poc a poc i vocalitzant molt per tal que imiti els<br />
moviments <strong>de</strong> <strong>la</strong> boca. Paral·le<strong>la</strong>ment <strong>la</strong> va lletrejant amb l’alfabet dactilològic perquè sigui<br />
conscient <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong>ls fonemes que <strong>la</strong> conformen.<br />
Rossa: És important explicar que Martí va aprendre aquesta parau<strong>la</strong> aplicada a una nena. Més<br />
tard, apareix un nen ros, i ell s’hi refereix com nen rossa. Això <strong>de</strong>mostra que l’alumne ha entès<br />
64