27.04.2013 Views

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />

més <strong>de</strong> poc entenedor, lent i entretal<strong>la</strong>t, poc fluid. Tota <strong>la</strong> <strong>de</strong>scripció ha anat acompanyada <strong>de</strong><br />

LSC.<br />

A continuació transcric una <strong>de</strong>scripció que va fer Martí en una <strong>de</strong> les sessions:<br />

Nens estan a [signe <strong>de</strong> esco<strong>la</strong>]. Nen petit no esco<strong>la</strong>. Mama [signe <strong>de</strong> <strong>de</strong> pressa i assenya<strong>la</strong>nt el<br />

rellotge] va!<br />

La solució que havia pensat <strong>la</strong> professora era: El nen que porta ulleres no vol anar a l’esco<strong>la</strong>.<br />

Com s’observa, a part <strong>de</strong> <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> vocabu<strong>la</strong>ri (esco<strong>la</strong>) hi ha dos aspectes que cal comentar. En<br />

primer lloc <strong>la</strong> manca <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminants i, encara més sorprenentment, <strong>de</strong> verbs (tan sols n’apareix<br />

un). En segon lloc, el fet que no és capaç d’usar un estil indirecta (<strong>la</strong> mama diu que), sinó que<br />

reprodueix les paraules que suposa diu el personatge precedint-les <strong>de</strong>l nom d’aquest. D’altra<br />

banda, <strong>la</strong> professora li havia dit en un principi que <strong>la</strong> diferència entre el nen que no vol anar a<br />

l’esco<strong>la</strong> i els que ja són dins el pati és que el primer porta ulleres, però que no és pas més petit;<br />

no obstant, Martí no ho corregeix.<br />

Una altra activitat re<strong>la</strong>cionada amb aquestes consisteix que l’alumne ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar a <strong>la</strong><br />

professora un <strong>de</strong>ls dibuixos que hi ha sobre <strong>la</strong> tau<strong>la</strong>, i que es diferencien per petits <strong>de</strong>talls<br />

(nen/nena, ros/moreno, porta ulleres o no...), tot <strong>de</strong>scrivint-lo. La principal dificultat amb <strong>la</strong> que<br />

es troba és que, a l’hora <strong>de</strong> pronunciar-les, confon ulleres i cullera.<br />

Un altre aspecte que s’ha trebal<strong>la</strong>t aquest trimestre és <strong>la</strong> <strong>de</strong>scripció d’activitats<br />

simultànies. La professora li donava un dibuix a Martí on es veien dos personatges fent activitats<br />

diferents; a l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>scriure-ho, l’alumne utilitza dues frases in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts, però <strong>la</strong> professora<br />

li explica el funcionament <strong>de</strong> <strong>la</strong> partícu<strong>la</strong> mentre. Martí l’entén <strong>de</strong> seguida i l’utilitza amb<br />

correcció. Altres partícules d’or<strong>de</strong>nació temporal trebal<strong>la</strong><strong>de</strong>s són més que i menys que, que<br />

resulten força difícils <strong>de</strong> comprendre per a <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> <strong>nens</strong> <strong>sords</strong>.<br />

També es repassen els caus<strong>als</strong> (perquè).<br />

Algunes <strong>de</strong> les noves paraules que ha après Martí aquest trimestre són; <strong>la</strong> professora les<br />

hi ensenya tot pronunciant-<strong>la</strong> oralment molt a poc a poc i vocalitzant molt per tal que imiti els<br />

moviments <strong>de</strong> <strong>la</strong> boca. Paral·le<strong>la</strong>ment <strong>la</strong> va lletrejant amb l’alfabet dactilològic perquè sigui<br />

conscient <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong>ls fonemes que <strong>la</strong> conformen.<br />

Rossa: És important explicar que Martí va aprendre aquesta parau<strong>la</strong> aplicada a una nena. Més<br />

tard, apareix un nen ros, i ell s’hi refereix com nen rossa. Això <strong>de</strong>mostra que l’alumne ha entès<br />

64

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!