Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
ELS FORMANTS
Els formants fan referència al conjunt d’harmònics que es troben en una freqüència específica.
Dit en altres paraules, són els que determinen el timbre de cada fonema vocàlic. Per veure’ls més
clarament, aplicarem a l’espectrograma un filtre de banda ampla –de freqüències de 0,03 segons
enlloc de les de 0,005 s que he utilitzat per a mostrar l’espectrograma anterior. En aquest cas,
l’anàlisi el faré extraient un exemple de cada vocal d’entre les deu frases, i posaré de costat
l’exemple del nen oient i el del nen sord amb la intenció d’establir-hi connexions i diferències.
Abans, però, seria convenient fer una ullada al Quadre 1, que mostra la posició dels formants
vocàlics en un espectrograma; aquesta es calcula multiplicant els dos primers harmònics –és a
dir, la segona (F1) i la tercera (F2) freqüència més greus, ja que la primera és sempre F0. Cal
aclarir també que F1 depèn del grau d’obertura; és a dir, com més oberta sigui la vocal, més
aguda serà percebuda. Adjunto un esquema que mostra l'obertura de cadascuna de les vocals
catalanes (Quadre 2). D’altra banda, F2 depèn del grau d’anterioritat del punt d’articulació; per
exemple: la [u] és un fonema vocàlic posterior perquè la llengua es col·loca al final del paladar
en pronunciar-la, mentre que per articular la [i] es posa molt més endavant. Com més posterior
és una vocal més greu és percebuda. El punt d’articulació dels fonemes vocàlics en català també
és representat al Quadre 2.
84
Quadre 1