Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

More documents

Recommendations

Info

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina En el gràfic del nen oient veiem com la primera part, que reprodueix una ordre amb les paraules textuals que va utilitzar l’emissor, se situa en una zona de freqüències greus; això es tradueix en un to imperatiu. D’altra banda, l’acabament descendent fa encara més contundent l’exclamació. La resta de la frase presenta poca corba, cosa que ens indica que són paraules del narrador. Els dos punts que se situen basant per sobre dels altres corresponen a una respiració i a la síl·laba tònica de la paraula rèplica, respectivament, de manera que no es pot considerar que alterin l’esmentada rectilinitat de la corba. Per contra, la F0 de la nena sorda presenta molts altibaixos. Si escoltem i analitzem la paraula Calla, és fàcil deduir que, en un principi, la nena la pronuncia com si estigués aïllada, sense tenir en compte que la ordre segueix amb d’una vegada. Així, com que és una exclamació, presenta una freqüència prou alta però, en ser concebuda com un final, la corba té una continuació descendent. En adonar-se que l’ordre segueix, la nena continua amb un to imperatiu i l’acaba amb una corba ascendent, pròpia de les oracions exclamatives. La segona part de la frase presenta pauses després de cada mot que acaben de manera descendent perquè l’aluman sap que la frase no ha acabat però llegeix a poc a poc i no és capaç d’unir una paraula amb la següent. En arribar al vocable vehement, la nena torna a donar-li un caràcter conclusiu (cosa que es tradueix en una corba descendent), ja que, de fet, la frase es podria acabar aquí, però hi hem afegit un complement. Finalment, cal remarcar com la última paraula (rèplica) presenta una pausa després de cada síl·laba; a més, la segona és que la se situa en una freqüència més alta, lloc que hauria d’ocupar la primera per ésser la tònica. De fet, si escoltem la gravació veurem que l’alumna posa l’accent en aquesta segona síl·laba. Segons la Guia de suport per a pràctiques de fonètica publicada pel Laboratori de Fonètica de la UdG, les veus dels nens tenen una freqüència fonamental de fins a 600 Hz; són, així, més agudes que les dels homes i també que les de les dones. La veu del nen oient que he analitzat per a estudiar l’entonació es mou, de greu a agut, entre els 1254,9 i els 3842,1 Hz en la frase 6, i entre els 1177,7 i els 3802,7 Hz en la frase 7. La nena hipoacúsica presenta un valor de 1272,4 Hz com a freqüència més greu i 2758,3 Hz com a més aguda en la frase 6; en la frase 7, la seva F0 oscil·la entre els 234,07 i els 2824,8 Hz. Veiem, doncs, com el nen sord presenta una franja freqüencial més àmplia, mentre que l’altra alumna es mou entre uns valors més propers, cosa que fa el seu discurs un xic més monòton. Tot i això, aquesta tendència no és compleix sempre. Així, per exemple, la freqüència fonamental d’un altre nen sord (Eric) es mou entre els 538,21 i els 4436,4 Hz. A continuació adjunto l’espectrograma de la frase 6 llegida per l’esmentat alumne, amb la corba d’entonació marcada en blau: 92
Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina CORBA D’INTENSITAT La intensitat, mesurada en dB, no és res més que el volum (fort/fluix) del segment. En aquest cas, serà un paràmetre que utilitzaré per mostrar gràficament un tret característic de la parla dels nens sords que ja he esmentat abans: els accents col·locats en síl·labes que no són tòniques, sovint per la dificultat que els suposa aquella síl·laba. En primer lloc, copiaré l’espectrograma d’un nen oient perquè serveixi de referència i poder-lo comparar així amb el dels nens sords. La frase que he escollit per a analitzar aquest paràmetre és la número 8 (En Pere va aprovar l’examen del col·legi pels pèls) La corba d’intensitat es presenta en color groc. He assenyalat, a més, el punt d’intensitat màxima amb una línia discontínua vermella, als extrems de la qual s’especifiquen la freqüència en Hz i el volum en dB de l’esmentat punt; a dalt apareix el segon exacte en el que es pronuncia. Frase 8: En Pere va aprovar l’examen del col·legi pels pèls Espectrograma d’un nen oient La corba d’intensitat presenta els valors més elevats a les síl·labes aprovar, col·legi, pèls; aquests són, doncs, els punts més emfasitzats de la frase. Cal fixar-nos que en els tres casos coincideixen amb una síl·laba tònica. Constitueixen, a més, paraules clau per a la comprensió de la frase. 93
Page 1 and 2:
AUDICIÓ I LLENGUATGE L’ENSENYAME
Page 3 and 4:
Audició i llenguatge ______ _ Èli
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42: Audició i llenguatge ______ _ Èli
Page 91: Audició i llenguatge ______ _ Èli
Page 137 and 138: 137
Page 139 and 140: ANNEX 7 139 En el llibre Panoràmic
Page 141 and 142: filla no responia al timbre de la c
Page 143 and 144:
la mà al damunt dels llavis i de l
show all

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?