Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
tractar la sordesa. El CREDA disposa de logopedes itinerants, els quals es desplacen a les
diferents escoles on hi hagi nens sords o amb problemes de parla, però aquí a La Maçana els
logopedes són fixes i atenen els nens al nostre centre.
Seguint amb el procés de detecció de la sordesa... si el nen és menor de 3 anys i es confirma que
és sord, s’ha d’aparellar: és a dir, se li han de posar uns audiòfons. A d’altres nens, abans de
posar-los-hi uns audiòfons, se’ls fa un implant coclear. Aquest últim és un sistema relativament
nou que cada vegada està més desenvolupat; consisteix en posar uns elèctrodes a la còclea de
l’oïda interna. Un processador transforma la informació sonora que transmeten aquestes
descàrregues de manera que el nen ho rep de manera entenedora. Com més petit sigui el pacient,
més facilitat tindrà d’adquirir el llenguatge. Aleshores se li posen els audiòfons; perquè siguin
efectius, s’haurà de treballar l’estimulació auditiva: la professora parla amb un micròfon que
amplifica el so, i el nen du un aparell al canell que vibra quan algú parla. D’aquesta manera ell és
conscient que la persona que té al davant fa alguna cosa més que moure la boca, i aprendrà a
distingir si ell mateix realitza la mateixa acció (és a dir, emetre sons) gràcies a aquest aparell, ja
que no ho pot detectar auditivament. El primer pas és aquest: ensenyar-lo a ésser conscient que
està traient veu, ja que els nens sords no treuen veu per naturalesa un cop han abandonat el
balbuceig típic dels nadons.
Quan tenen l’edat adequada van a classe, seguint un programa adaptat, per tal que aprenguin els
coneixements bàsics. Paral·lelament, un logopeda els fa un seguiment individual de 3 o 4
sessions a la setmana per tal d’acabar-los “d’estirar” la veu. L’objectiu és que els sons aïllats que
són capaços d’emetre es converteixin en llenguatge; per a aconseguir-ho, és clau que mirin els
llavis de la persona que els està parlant; aquesta, al seu torn, ha de tocar-se les diferents parts de
l’aparell fonador; així el nen la imita i nota la vibració de les cordes vocals, per exemple.
Podries fer una breu comparació entre els mètodes d’ensenyament de la parla a nens sords
que s’empraven abans i els actuals? La diferència clau és que abans no s’utilitzava la llengua
de signes, ja que es prioritzava la llengua oral (fins i tot se’ls lligava les mans a l’esquena per
evitar que les fessin servir d’ajuda per a comunicar-se); això donava lloc a un llenguatge oral
molt pobre. Ara, amb el llenguatge de signes, es comuniquen entre ells durant hores, encara que
amb persones oients s’esforcin a fer servir l’oral. Cal destacar també la millora qualitativa que
han sofert els implants coclears; els nens que els porten aconsegueixen dominar molt bé la
llengua oral. D’altra banda és important el fet que cada vegada hi ha més associacions de
127