Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
tractar <strong>la</strong> sor<strong>de</strong>sa. El CREDA disposa <strong>de</strong> logope<strong>de</strong>s itinerants, els qu<strong>als</strong> es <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>cen a les<br />
diferents escoles on hi hagi <strong>nens</strong> <strong>sords</strong> o amb problemes <strong>de</strong> par<strong>la</strong>, però aquí a La Maçana els<br />
logope<strong>de</strong>s són fixes i atenen els <strong>nens</strong> al nostre centre.<br />
Seguint amb el procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció <strong>de</strong> <strong>la</strong> sor<strong>de</strong>sa... si el nen és menor <strong>de</strong> 3 anys i es confirma que<br />
és sord, s’ha d’aparel<strong>la</strong>r: és a dir, se li han <strong>de</strong> posar uns audiòfons. A d’altres <strong>nens</strong>, abans <strong>de</strong><br />
posar-los-hi uns audiòfons, se’ls fa un imp<strong>la</strong>nt coclear. Aquest últim és un sistema re<strong>la</strong>tivament<br />
nou que cada vegada està més <strong>de</strong>senvolupat; consisteix en posar uns elèctro<strong>de</strong>s a <strong>la</strong> còclea <strong>de</strong><br />
l’oïda interna. Un processador transforma <strong>la</strong> informació sonora que transmeten aquestes<br />
<strong>de</strong>scàrregues <strong>de</strong> manera que el nen ho rep <strong>de</strong> manera entenedora. Com més petit sigui el pacient,<br />
més facilitat tindrà d’adquirir el <strong>llenguatge</strong>. Aleshores se li posen els audiòfons; perquè siguin<br />
efectius, s’haurà <strong>de</strong> trebal<strong>la</strong>r l’estimu<strong>la</strong>ció auditiva: <strong>la</strong> professora par<strong>la</strong> amb un micròfon que<br />
amplifica el so, i el nen du un aparell al canell que vibra quan algú par<strong>la</strong>. D’aquesta manera ell és<br />
conscient que <strong>la</strong> persona que té al davant fa alguna cosa més que moure <strong>la</strong> boca, i aprendrà a<br />
distingir si ell mateix realitza <strong>la</strong> mateixa acció (és a dir, emetre sons) gràcies a aquest aparell, ja<br />
que no ho pot <strong>de</strong>tectar auditivament. El primer pas és aquest: ensenyar-lo a ésser conscient que<br />
està traient veu, ja que els <strong>nens</strong> <strong>sords</strong> no treuen veu per naturalesa un cop han abandonat el<br />
balbuceig típic <strong>de</strong>ls nadons.<br />
Quan tenen l’edat a<strong>de</strong>quada van a c<strong>la</strong>sse, seguint un programa adaptat, per tal que aprenguin els<br />
coneixements bàsics. Paral·le<strong>la</strong>ment, un logopeda els fa un seguiment individual <strong>de</strong> 3 o 4<br />
sessions a <strong>la</strong> setmana per tal d’acabar-los “d’estirar” <strong>la</strong> veu. L’objectiu és que els sons aïl<strong>la</strong>ts que<br />
són capaços d’emetre es converteixin en <strong>llenguatge</strong>; per a aconseguir-ho, és c<strong>la</strong>u que mirin els<br />
l<strong>la</strong>vis <strong>de</strong> <strong>la</strong> persona que els està par<strong>la</strong>nt; aquesta, al seu torn, ha <strong>de</strong> tocar-se les diferents parts <strong>de</strong><br />
l’aparell fonador; així el nen <strong>la</strong> imita i nota <strong>la</strong> vibració <strong>de</strong> les cor<strong>de</strong>s voc<strong>als</strong>, per exemple.<br />
Podries fer una breu comparació entre els mèto<strong>de</strong>s d’ensenyament <strong>de</strong> <strong>la</strong> par<strong>la</strong> a <strong>nens</strong> <strong>sords</strong><br />
que s’empraven abans i els actu<strong>als</strong>? La diferència c<strong>la</strong>u és que abans no s’utilitzava <strong>la</strong> llengua<br />
<strong>de</strong> signes, ja que es prioritzava <strong>la</strong> llengua oral (fins i tot se’ls lligava les mans a l’esquena per<br />
evitar que les fessin servir d’ajuda per a comunicar-se); això donava lloc a un <strong>llenguatge</strong> oral<br />
molt pobre. Ara, amb el <strong>llenguatge</strong> <strong>de</strong> signes, es comuniquen entre ells durant hores, encara que<br />
amb persones oients s’esforcin a fer servir l’oral. Cal <strong>de</strong>stacar també <strong>la</strong> millora qualitativa que<br />
han sofert els imp<strong>la</strong>nts coclears; els <strong>nens</strong> que els porten aconsegueixen dominar molt bé <strong>la</strong><br />
llengua oral. D’altra banda és important el fet que cada vegada hi ha més associacions <strong>de</strong><br />
127