Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
Tot i això, m’he adonat que, si de debò vols entendre o comunicar alguna cosa, les paraules no
són tan importants. Això m’ho han ensenyat els somriures murris dels nens, les seves cares quan
estaven enfadats, o els seus ulls que brillaven de felicitat a vegades. Aquesta complicitat ha fet
que, ara, quan parlo d’ells, m’hi refereixi com els meus nens.
Per la manca de temps i la complexitat del tema, he hagut de renunciar a algunes de les idees que
havia pensat de portar a la pràctica. A més, el fet que a molts llocs on vaig demanar informació
no se’m proporcionés gaire o gens ni mica d’ajuda m’ha decebut una mica, per bé que també
m’he trobat amb gent que m’ha facilitat molt les coses, i que ja he mencionat a la Introducció i
agraïments. D’altra banda, alguns problemes informàtics (com el fet que alguns símbols fonètics
no s’incloguessin al mapa de caràcters de Microsoft) han arribat a ésser desesperants en alguns
moments; amb el programa Praat també m’hi he arribat a barallar en alguna ocasió, i és que
precisament l’apartat d’anàlisi acústica és probablement el més complex del treball. Malgrat
haver-me quedat amb les ganes d’aprofundir més en algunes coses, com la comparació de la
parla entre els sords i els oients o el funcionament de cadascuna de les escoles de sords de
Catalunya, he de dir que fer aquest treball ha estat una experiència molt enriquidora en molts
sentits. Conèixer els nens ha estat meravellós; al mateix temps, m’he adonat que ser-ne mestra és
una professió molt especial.
Al meu estudi sona Brahms. La seva 3a simfonia. És una vertadera obra mestra. Mentre l’escolto
i penso en el greu que em sap que algunes persones mai puguin arriba a tastar el cel amb aquests
compassos, em ve al cap una escena que vaig veure a La Maçana que em va impactar. La
professora dels nens va posar les seves mans al cim de les de l’Eric, que aquell dia estava molt
xerraire. Ell, de seguida, les va apartar, molest; em vaig adonar que això, per ell, equivalia a que
li tapessin la boca; no es podia comunicar. Així s’il·lustra el significat que per a molts sords té el
LS –és l’eina que els permet satisfer les seves necessitats comunicatives. D’altra banda, em va
fer reflexionar en el fet que nosaltres, els oients, podem parlar i emprar les mans en una altra
activitat simultàniament, cosa que no es pot fer signant. Aquest pot constituir un petit
desavantatge del LS, sobretot en situacions d’emergència... Per això és important la combinació
d’ambdós vies comunicades, com ja he dit abans: l’oral i la signada.
111