Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
El seu seguidor més immediat fou Manuel Ramírez de Carrión (1579-1652). Juntament amb
Juan Pablo Bonet, a qui conegué cap el 1615 a Madrid, aplica (tant als alumnes sords com als
oients) l’ensenyament de la lectura per reducció dels noms de les lletres al so que representen
([m], enlloc de ema; [f], enlloc de efa...), el qual és explicat en el tractat Reduction de las letras y
arte para enseñar a ablar los mudos (1620) de Bonet. Aquest autor sovint ha estat acusat de
plagiar la seva obra a Ponce. A més, construïren un alfabet manual (l’actual és molt similar) per
comunicar-se amb els alumnes hipoacúsics. Trobem referències al sistema de Bonet en l’obra de
Lope de Vega, qui de vegades fa menció irònica als seus mèrits logopèdics. La fita realment
important que aconseguí Bonet fou la difusió del mètode, ja que encara actualment serveix de
base per a l’ensenyament de molts sords.
Alguns mestres van utilitzar mètodes menys pedagògics, com privar els alumnes de menjar o
picant-los. Altres se serviren de l’anomenada llengua de cuir, reproducció de l’aparell
articulatori, per mostrar-los de manera clara la posició que calia adoptar. Algunes d’aquestes
llengües venien a ésser tot el cap, i eren coneguts com caps parlants –no s’han de confondre amb
els caps parlants dels espectacles de circ, com el que surt a El Quijote. Una de les més conegudes
és la de Kempelen. També se solien fer les classes al camp tot buscant una major sonoritat de la
veu, o fent parlar els alumnes dins de cossis perquè notessin més la ressonància. S’havia arribat a
parlar als sords al cap, amb la intenció que el so els arribés per les juntes dels ossos; actualment
se sap que la sordesa de conducció es tracta amb implants als ossos del crani, ja que la vibració
estimula les cèl·lules piloses de l’orella, pel que aquest mètode no era tan absurd com ens pot
semblar. Un altre invent foren els telescopis per a les orelles de Kircher –qui també s’havia
dedicat a la construcció de caps parlants –, amb els quals el so emès en una habitació podia ésser
escoltat a l’altra (ampliaven, doncs, la intensitat del so). Del mateix inventor són les cambres per
a parlar, que permeten sentir sons que, sense l’artifici, són imperceptibles. Ja als segles XVIII i
XIX es posaren de moda les trompetes. El mateix Joan VI de Portugal va manar que se li’n fes
una de ben ostensible: dos tubs que acabaven en forma d’altaveu es col·locaren als braços del
tron. El següent pas foren les pròtesis elèctriques, els audiòfons i, finalment, els implants.
Actualment s’està estudiant en la possibilitat de regenerar les cèl·lules piloses de les orelles, cosa
que es podria traduir en una cura definitiva de la sordesa.
Alguns experts, com Barnils, Mannelli o Navarro Tomàs, han estudiat els aspectes didàctics i
lingüístics –sobretot els fonètics –de l’obra de Bonet i n’han extret algunes conclusions. En
33