Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

A banda d’això, he anat configurant una llista de vocabulari en LS al llarg dels dies passats a La
Maçana. Algunes de les paraules que he après són: què, llegir, on, casa, amic, amiga, Catalunya,
ràbia, dimarts, divendres, trobar, xocolata, aigua, vi... La meva intenció és ampliar aquest llistat;
per això, l’any que ve assistiré a un dels cursos de LS que imparteix la UdG. D’aquesta manera
podré agafar el martell que em pertoca i començar a picar contra el mur que he descrit a les
Conclusions.
ANNEX 8
No puc fer un treball relacionat amb la sordesa i no mencionar persones com Evelyn Glennie
(sorda des dels 8 anys, ha esdevingut una de les percussionistes més respectades de tot el món;
explica la seva experiència vital en una autobiografia anomenada Good Vibrations) o Marta
Capdevila, que també ha pogut superar els obstacles que la seva deficiència auditiva li ha suposat i
ara dibuixa la sèrie de dibuixos animats Les tres bessones. He decidit, però, de centrar-me en una
dona pionera en molts sentits. Ho és, en primer lloc, precisament pel fet de ser dona, ja que va
viure a cavall entre el segle XIX i XX, quan el masclisme encara estava molt arrelat dins la societat
de l’època. I, en segon lloc, perquè va ser la primera persona a accedir a la universitat amb una
sordceguesa. Les victòries aconseguides per aquestes tres dones –per mencionar-ne algunes –poden
ser la fita a perseguir per a qualsevol persona sorda.
Exposaré, doncs, l’ apassionant biografia d’una d’elles –Helen Keller:
Una curiosa coincidència féu que nasqués l’any que se celebrava el Congrés de Milà: el 1880. Ella,
però, a l’altra banda de l’Atlàntic: a Alabama, estat del sud dels EUA. Helen, filla d’un atractiu
capità que havia servit a la guerra civil americana casat amb una noieta molt més jove que ell, va
néixer amb els sentits de la vista i l’oïda perfectament desenvolupats. Kate Adams, la seva mare,
donà llum a Ivy Green, la casa que havien construït els avis de Helen quan el capità era de viatge;
tenien una vida senzilla: ell posseïa una plantació de cotó i estava vinculat al diari local, mentre que
la mare treballava a la plantació del seu home. Però, als dos anys d’edat, Helen va contraure una
malaltia –encara avui dia es desconeix quina –que els metges anomenaren febre del cervell; podria
tractar-se d’escarlatina, encefalitits o meningitis, ja que totes elles poden causar danys irreversibles
al sentit de l’oïda. Durant un temps es va témer per la vida de la petita, però quan la febre va
desaparèixer, es va creure que tot tornava a estar bé. No obstant, Kate aviat s’adonà que la seva
140