camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Una companyia d’ex-exil·liats republicans fets presoners fou la que va començar l’obra,
però molts van ser alliberats al poc temps, i només van poder acabar els treballs de
desenrunament de les restes del pont vell. Per reforçar les baixes, es van incorporar dues
companyies més. En aquestes, curiosament hi havia uns 40 presoners que eren nascuts a
Torrroella. Al adonar-se’n, el comandament els destinà a Reus i Monistrol. Hi tornen a
enviar dues companyies més, que arribaran el 3 de juliol del 40, fent el camí a peu des
de l’estació de Flaçà, a uns 15 km. Diu que formaven part d’un batalló de treballadors
procedent de Vilajuïga. Els van instal·lar, uns al café de la Lliga, uns altres al col·legi de
monges del Sagrat Cor (al passeig) i uns altres al local denominat “la Escuela”, al costat
de la rectoria.
En total serien uns 300 presoners. Estarien organitzats en oficis: els mecànics, els
fusters, un grup de paletes, un grup de pic i pala i un altre encarregat del
subministrament de material.
El grup de peons havien d’anar cada dia fins a la veïna població de Serra de Daró, a uns
5 km., que es on feien les extraccions de sorra.
Fins i tot ens assenyala l’horari de feina que portaven. De 7.45 a 12h, i de 14 a 19h. El
que fa un total de 9 hores i quart. No ens ho diu però pressumiblement només tenien el
diumenge de descans.
El “ranxo” el servien al carrer de Pi i Maragall on el personal omplia tot el carrer. Un
altre grup menjava al passeig de Catalunya, devant el convent de monges, on es
preparava el menjar. De bon matí esmorzaven un café aigualit fet amb malta i un tros de
pa. Recorda la gana que hi passaven i el menjar dolent.
En principi no tenien permissos ni podien passejar lliurement per la vila. Estaven sota
una disciplina i un control estrictes. Es passava llista tres cops al dia, al matí, migdia i
nit. Ens diu que el seu pare, al ser veï de Torroella s’escapolia i podia menjar d’amagat
el que li donava la familia.
Al cap d’un mes, ens diu que va marxar l’alferes responsable de l’ordre, i la disciplina
es va relaxar. Després del treball i de sopar més o menys una hora de permís per a
passejar, fins les 22h que passaven llista.
Mentre es feien les obres, l’ajuntament, “amb un acord més o menys encobert amb els
militars” tragué pedra i material de l’obra i la destinà a la construcció de les vorades del
passeig de catalunya. De les partides de pedra destinades al pont, se’n desviava una
quantitat d’on se’n feien els bordons pel passeig.
103