camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

chabolas”. El que s’aconsegueix no es aturar la tala d’arbres sinó que aquesta es limiti
als boscos de propietat de l’estat o del municipi, i no de particulars.
L’escassedat que he comentat genera activitats fora de lo establert, com ara la caça i la
pesca sense permís, que serà degudament sancionada pels superiors, i reiteradament
ignorada pels interessats. Al BDST 9 la situació era més extrema, fins al punt que la
comandància ordena als veïns “facilitar patatas para la 2ª Cñia del 9º Bón.
Disciplinario” 140
També pretenen impedir la circulació d’automòbils militars en recorreguts que no siguin
actes de servei o es donen tocs d’atenció a la vestimenta i a l’actitud sovint descuidada
de la tropa. Però és difícil esperar que un exèrcit tant desatès dongués la impressió de
marcialitat esperada, malgrat la rígida disciplina i la quantitat industrial de
reglamentacions. L’exèrcit sempre ha volgut aparentar el que no era.
Tampoc podien faltar casos d’escandaloses borratxeres i bronques per part d’oficials als
cafés i bars locals, que propiciaven casos d’abusos de poder i humiliacions 141 .
Pel que fa a les condicions de vida dels treballadors està clar que no eren les més
adequades. Ja hem vist com totes les tropes sense distinció es veien afectades per la
irregularitat del suministrament d’aliments bàsics com les patates o de llenya per
calentar-se 142 . Els soldats en general passaven gana. Patien el racionament tant o més
que tothom però sense la possiblitat d’accedir al mercat negre. També hem assenyalat
com en alguns dels edificis que ocupaven s’hi van haver de fer treballs
d’acondicionament en portes i finestres. La documentació indica que dormien a terra
sobre la palla suministrada per la Intendencia. Pitjor estaven els BT destinats a la
Collada (els BDT 65 i el 70, que abans era el BT 115) que ja hem vist que havien de
dormir en tendes de campanya i “chabolas” a 1500 m. d’altitud, estirats a sobre les
mantes i “capotes” que no deixaven mai.
L’assistència a la missa dominical era obligatòria. I, al menys en dies assenyalats, totes
les forces de Ripoll havien de formar tres quarts d’hora abans de la missa a la plaça del
140 AHCR. Llibre registre Entrades de correspondència, 09/01/41.
141 AHCR. correspondència de la Comandància Militar 30/04/40.
142 A mitjans maig del 40 el subministarment de patates s’atura senzillament perqué el comerciant que les
proporcionava se’n quedà sense i l’envien a buscar-ne 5000 kg fora de la localitat, previ sol·licitud del
permís i la guia corresponent, és clar.
91