camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

etirada, van fer pillatge a la població. Però al poc temps ja tenien tractes normals. Fins i
tot van fer un grup teatral on van interpretar varies obres, juntament amb altres nois del
poble. Es veu que cada mes els rapaven al zero i que per tractar de deixar-se els cabells
algo més llargs van probar de fer un grup teatral com a excusa, i va funcionar. A Osor
molts hi van fer nòvies amb les quals es casarien anys deprés. Allí Josep Vaqué s’estava
a casa d’un matrimoni ja gran a qui ajudava amb l’hort que tenien, i amb els qui
intercanviava el seu xusco per farina de blat de moro, amb la qual se’n feia farinetes.
A Andalusia la gent els va rebre bé, eren “los de barcelona”, i moltes noies veien
l’oportunitat de marxar d’allí. De les noies li va sobtar trobar que estaven molt
envellides per l’edat que tenien (ell creu que per una alimentació deficient i pel sol.)
Podia enviar i rebre correspondència i paquets (almenys quan estava a Torroella). De
fet, en el seu cas, era ell qui els enviava menjar als seus pares (que s’havien quedat
sense els seus dos fills, ja que el seu germà estava exil·liat a França). Els diumenges a
Torroella) anava pels camps a recollir mongetes, les que s’havien fet malbé o no havien
recollit ja els pagesos, i els n’hi enviava als seus pares.
118