camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

el descans per dinar, i li va clavar una bufetada brutal que el va fer caure a terra, “por no
querer trabajar” i després l’apallissà amb una porra de goma que portaven, devant de
tothom. El càstig inicial era de 8 dies, després augmentats a 8 més. Allí treballava ell i
els altres dels pelotón, separats de la resta, sota l’estreta mirada dels escoltes fins i tot
per fer les necessitats. Al vespre, el caporal encarregat d’el pelotón de castigo els
obligava a treure’s la roba i portar-li a la seva tenda en un paquet. A mitjanit els hi
tornava la roba i els feia sortir i anar al tajo. Allí agafaven algunes travesses de la via
que els militars revenien a la gent del poble (que les aprofitava per millorar les seves
barraques), fent diversos viatges. Quan tornaven, exhauts, encara s’havien de tornar a
despullar i fer el numeret de la roba, que havien de recollir a les 7h, quan tocava diana.
Sempre procurant arribar a la formació abans que el caporal si no volien unes quantes
garrotades. Recordant el seu patiment diu, “mira com ens devíem portar que, als 15
dies, el caporal va venir i va dir: te perdono el último dia, mañana pasa a la compañía”
Altrament, a causa de les fugues inicials, van veure retallats els seus moviments en els
dies de lleure. Si bé podien anar a les poblacions veïnes, la vigilància era més estricte i
els recomptes constants.
Dels militars diu que notaven canvis en la seva actitud, més o menys severa, en funció
dels avenços dels alemanys a la guerra. Quan es veien més confiats, els escoltes o
suboficials amb qui tractaven, no amagaven les seves opinions respecte el que els hi
esperava als presoners si finalment entraven en guerra al costat de l’eix.
No va tenir contacte amb d’altres BDST, només recorda que a San Roque, a les obres de
la via fèrrea, també hi treballaven, convenientment separats, “soldats castigats, penats”,
possiblement d’un BDSTP o una companyia de càstig. Recorda que n’hi havia que
treballaven amb un sac terrer a l’esquena.
També recorda la presència de guerrillers a la zona muntanyosa de San Roque, que
havien atacat les obres de la via en ocasions.
Bonifaci Espín veu la formació de batallons com el seu com una solució dels franquistes
per a reconstruir el país amb els milers de presoners i presos que tenien. Es per això que
la seva quinta entra abans de temps, per una necessitat màxima del nombre d’homes.
Ademés, la data no es casual, ja que coincideix (maig del 40) amb l’ofensiva alemanya
sobre França, motiu pel qual es concentraria a gran quantitat de batallons a la zona,
127