camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

de reunir en una sola companyia per BT als individus d’oficis més o menys
especialitzats, com fusters, ferrers, forjadors, mecànics, ... fins un total de 100, i els
aprenents i peons també especialitzats completarien la companyia. Tota la resta de
treballadors feien de peons, exceptuant aquells a qui s’encomanava algun destí especial.
La jornada laboral era d’entre 8 i 10 hores, depenent del clima i l’estació. Està tot
reglamentat: com havia de ser l’uniforme (amb una T en un braçal i a la gorra cilíndrica
per no confondre’ls), els grams de carn que els pertocaven, com i quan s’havien de
realitzar els recomptes i les formacions, les relacions entre treballadors i escoltes
(prohibit confraternitzar), com s’ha d’organitzar la vigilància i les guàrdies per tal
d’evitar les fugues, que, per cert, eren considerades desercions i estaven castigades com
a tals. Fins i tot es diu que quan es produeixin baixes, es cobriran amb nous presoners,
tenint sempre present que han de ser d’una regió diferent a la que estaran destinats.
Al Reglamento venen detallats tots els informes que s’havien de realitzar per portar al
dia un control estricte de la situació i moviments dels batallons arreu del país.
Mensualment s’havia de completar un Extracto de Revista, i cada quinze dies es
redactava un Diario de Trabajo i un Informe Técnico. Així quedava reflexada la
distribució dels batallons i companyies, les feines que realitzaven, el nombre de
presoners, l’allotjament, les condicions de treball, sanitàries i d’alimentació, etc.. Tota
aquesta ingent paperassa (de la que en venia una còpia o model de cada informe en
l’annex del reglament) es feia per quintuplicat –en el cas de les revistes mensuals- i
s’enviava una còpia als següents organismes: el Tribunal de Cuentas, la Intervención
General, la Comisaría de Guerra, la delegació de la ICCP corresponent, i una còpia que
es guardarà en la mateixa unitat. A part, cada mes, els BT remetien a la ICCP informes
de l’estat disciplinari dels seus presoners.
Això significa que és molt possible que avui encara es conservi part d’aquesta
exhaustiva documentació. De fet, tinc constància de que al Tribunal de Cuentas es
conserven moltes d’aquestes revistes 23 . És molt possible que a Àvila o d’altres arxius
militars també se’n guardin d’altres informes. És tot un volum de dades que permetrien
saber amb exactitud el nombre total de batallons i presoners, els seus moviments i molts
detalls de la seva organització, recursos i necessitats. És a dir, notícies directes sobre
l’estat real de tot el sistema de treball forçat.
23 En el procés de tramitació de les indemnitzacions es va conèixer l’existència de llistats de BT que es
guardaven a l’arxiu del Tribunal de Cuentas. Desgraciadament no els he pogut consultar degut a que el dit
arxiu, que no és més que un enorme dipòsit, està en procés de reorganització i de canvi de localització, i
no se’m ha permés consultar-lo.
27