camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

constituïts per la MIR a partir del personal presoner facilitat per la ICCP, assignant-los
-depenent de la regió, de la zona i dels treballs en què havien de ser utilitzats- als
exèrcits i grans unitats corresponents, de les quals dependran en quant a distribució,
trasllats, incidències i tot el que afectés al seu règim militar. És a dir, els BT es creaven
quan la Inspección agrupava a diferents presoners en un dipòsit de concentració, els
posava a disposició de la MIR qui els enviava als diferents cossos d’exèrcit o divisions
orgàniques que els integraven en el seu funcionament en tasques d’ajut al front, sempre
estretament vigilats.
Abans de seguir hem de dir qui eren els presoners que integraven els BT. Només dues
setmanes després de la creació de la Inspección, una ordre de la secretaria de guerra 17
que amplia l’anterior del 11 de març ja comentada, dona instruccions més precises per a
classificar els presoners i presentados, donant fe de la voluntat de recuperar per a la
causa nacional als que estan en edat militar, bé incorporant-los a l’exèrcit o usant-los
com a mà d’obra. També pretenen alleugerir els tràmits de classificació i
d’enquadrament, essent una mostra de que només tres mesos després de les primeres
instruccions, el normal era la lentitud del procés i la manca de classificació de molts
presoners (en gran part per la impossibilitat de rebre informes al procedir de zones en
mans republicanes). Per a tots aquests presoners en espera d’una classificació definitiva,
es crea una nova categoria, els A-dudosos, que serien aquells que per falta d’informació
no es poden classificar ni com a adhictes ni com a hostils i que, juntament amb els del
grup B passaran a formar part dels batallons. És a dir, que així clarifiquen la situació de
molts captius i en poden treure un profit en forma de treball. D’altre banda, es disposa
per tots els que no estan en edat militar, que s’evacuïn el més ràpidament possible cap a
les seves poblacions d’origen o que fixin un punt a la reraguarda. Un cop allí, els
adhictes quedaran lliures, mentre que els classificats dubtosos o hostils hauran de
presentar-se a les “noves” autoritats qui en faran un informe pòlítico-social que
remetran a la corresponent Comissió Classificadora qui resoldrà definitivament la seva
situació. Això últim ens permet veure dues coses: en primer lloc la dificultat que tenien
per a evacuar al personal que no estava en edat militar i amb el que teòricament no
comptaven per a utilitzar-los en la guerra. En segon lloc, veiem com comencen a
delegar part de les tasques classificadores en les autoritats locals, descentralitzant un
17 BOE, 24/7/37, núm.277
21