camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

produeix al juny del 40, i afectava als penats fins a 6 anys i un dia 38 . En els anys
següents aniran alliberant poc a poc a la resta de presos polítics: Els condemnats a 12
anys (abril el 41), als de 20 anys (març del 43) i finalment indultaran a tots els que hi
estaven per delictes de rebel·lió comesos durant la guerra (octubre del 45) El règim
necessita buidar les presons i mostrar-se magnànim, per això el primer indult és
produeix relativament ràpid i és el que afectarà a més presos. Tot i això, sempre tarden
molt en fer-se efectius. El que ens interessa és el fet que tots aquells presos que van
alliberant i que també han de complir amb la pàtria (els que formen part de les lleves del
36 al 41), s’integraran als nous BDST Penados a partir de la publicació de l’ordre
l’estiu del 41. Tots hauran de servir el temps corresponent al seu reemplaçament, que
començarà a comptar quan siguin donats d’alta. És per això que, al dissoldre’s la
Jefatura i els batallons, els BDSTP seguiran actius. Seran traslladats i incorporats a
alguna de les dues noves Agrupaciones de Soldados Trabajadores Penados. Cadascuna
estarà formada de Plana Major i quatre BDSTP: la 1ª, situada al Marroc, disposarà dels
núms. 91, 93, 97 i el BDT 75 (que tampoc es dissoldrà); i la 2ª, ubicada a Andalusia
Occidental, amb els batallons núm. 92, 94, 95 i 96. Es mantindran actius fins l’any
1948 39 .
Els BDST funcionaran durant dos anys i mig .El 28 d’octubre de 1942 40 es dona l’ordre
de dissolució de totes les unitats a partir del primer de gener de 1943 (excepte els
penats i els sancionats per la Fiscalía de Tasas que, com hem vist, encara hauran de patir
alguns anys més). Es diu: “El Estado mayor del Ejército propondrá, con arreglo a las
necesidades del trabajo, una distribución de los batallones que subsistan, y la
Dirección General de Fortificaciones y Obras, la forma de atender los trabajos
militares que no puedan serlo por dichas Unidades”.
Així es com els soldats desafectos s’incorporaran a partir del desembre en les diferents
unitats o cossos, deixant el treball forçat. També es dissolen les subinspeccions
regionals, els hospitals de Zumaya i Pamplona i el Dipòsit de Concentració de Madrid.
Segons el mateix pròleg de l’ordre de dissolució, aquesta s’entén com a colofó de les
diferents mesures que s’han dictat des del final de la guerra per a suavitzar les sancions
imposades als que “observaron conducta nociva para el Movimiento Nacional”.
38
Si ho posem en relació a l’activitat de la Comisión de Examen de Penas, al 1940 s’alliberen més de
70.000 presos.
39
LÓPEZ JIMÉNEZ, F.J. (2003)
40
DOME, 28/10/42, núm.243
39