camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

coincidència massa gran que els destinessin a Torroella sense adonar-se’n del seu
orígen. Potser es va fer precissament perqué eren del poble, però això contradeia totes
les disposicions i sembla encara més difícil de creure.
Ens comenta l’autor que els treballadors venien ja organitzats en oficis o grups de
peons. Però no passava el mateix en tots els batallons. Suposem que depenia del grau de
complexitat de la obra a executar, que demanava una major especialització o
organització de la feina.
Un cop més hem vist com, en funció del caràcter o humanitat del responsable del
manteniment de l’ordre intern les condicions podien variar molt. En aquests cas el canvi
d’un alferes (recordem que els alferes estaven al mando de les companyies) per un altre
va obrir la possibilitat a tenir una estona d’esbarjo. Fins aleshores els treballadors no
tenien permís per moure’s amb llibertat per la vila. Estaven controlats en tot moment.
Aquests passejos donaven una impressió de “normalitat”. Per una estona es podien
relacionar amb qui volguessin o anar amunt i avall, trencant la rutina, sentint-se una
mica lliures si és que això era possible. No és molt comú aquesta actitud per part dels
comandaments. Però tampoc és la excepció que confirma la regla.
En l’article es diu que hi havia una sèrie de “professionals” treballant en el pont, amb
grau de sergent. No sé a que es refereix exactament amb lo de professionals, si a soldats
de ingeniers o a civils que treballaven per ells. Queda clar que no eren presoners,
tampoc eren treballadors del poble, ja que s’allotjaven tots junts segons comenta.
Semblaria que fossin obrers especialistes a sou de l’exèrcit o de la Diputació de Girona.
Dos dels testimonis que vaig entrevistar van passar uns mesos a la vila ampurdanesa.
Els dos en diferents companyies del BDST 17 a l’any 40. De les seves estades en
destaquen rebre un tracte més o menys digne, no especialment dur en quan a disciplina
o maltractaments. Estaven allotjats en un magatzem d’espardenyes i dinaven al carrer
devant de l’escorxador, a la vista de tothom. Les relacions amb la població eren bones,
rebent moltes mostres de solidaritat. I tots dos recorden encara les escapades als camps i
horts propers d’on es proveïen de fruita i llegums.
Es en la documentació de l’Arxiu Històric de Torroella que podrem resoldre alguns dels
interrogants que han sorgit. Com ja hem comentat, el primer pont provisional construït
l’any 39 va durar poc, ja que no va resistir la primera envestida del Ter a finals d’any.
105