camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

militars carregats d’explosius que esclataren deixant en runes tot el passeig i les cases
veïnes i causant nombroses víctimes 116 . Mentrestant, les tropes republicanes en retirada
feien volar els dos ponts principals d’entrada a la ciutat: el de la carretera de Barcelona,
sobre el riu Freser, i el de coll de Caubet, sobre el Ter. També van volar parcialment el
pont del ferrocarril. D’aquest, que travessa ambdós rius, va ser destruït només la part
sobre el Freser, mentre que l’altre va quedar tombada. També s’ha dit que en aquests
darrers dies hi van haver incendis provocats 117 .
Els molts refugiats que havia rebut la vila durant la guerra i que no van marxar a França,
seran majoritàriament retornats als seus llocs d’orígen sense gaires contemplacions, si
bé amb els infants es tardarà més a fer-ho. Suposadament perqué no tenien lloc on anar.
És en aquesta ciutat atemorida per uns bombardejos innecesaris i cansada de les
privacions on les tropes nacionals entraran el dia 10. Aquest mateix dia es forma una
Comissió Gestora presidida per Eduard Suñer i Ferrer. En un primer moment són un
grup de Zapadores de Falange i un altre de Recuperación de material de guerra els
encarregats de posar ordre i restablir la situació de normalitat.
Un cop establerts, la prioritat és la reconstrucció de les infraestructures malmeses i és en
aquest sentit que s’adrecen a la Comissió Gestora sol·licitant un “taller de carpintería
mecánica para los trabajos del servicio de Puentes y Caminos” 118 . El grup de
Zapadores treballava a les ordres del Servicio Militar de Puentes y Caminos de
Catalunya, que era l’organisme encarregat de gestionar totes les obres de reconstrució
de carreteres i ponts (destruïts en les últimes setmanes de guerra en la seva majoria).
Més endavant aquest servei s’integrarà dins de la Dirección General de Fortificaciones y
Obras, depenent del Ministerio del Ejército (des de la seva reorganització al juliol del
40).
També en les primeres setmanes es crea un dipòsit d’intendència permanent per abastir
a les tropes acantonades. La gran quantitat de soldats presents obliga a la població a
cedir una sala del Hospital Municipal que s’habilitarà per a ús militar, tot i les queixes
per manca d’espai. Cal dir que aquest petit hospital local (precisament avui reconvertit
en l’Arxiu Comarcal), administrat per religioses des de molts anys enrera, ocupava un
vell edifici destartalat i que estava en unes condicions molt precàries, i que segons
116 CUTRINA I SORINAS, G. (1989) Ripoll, entre dos rius, Ajuntament de Ripoll, 1989.
117 AHCR. Segons un àlbum de fotografies antigues realitzat a l’any 50 on es volia posar de manifest les
millores de les infraestructures des del final de la guerra, fet que ens fa sospitar de l’afirmació dels
incendis, que potser es confonen voluntàriament amb els danys causats per les bombes franquistes.
118 AHCR. Llibre registre de Entrades de la correspondència, 31/03/39.
81