camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

treballadors, que hi arriben procedents de les Caixes de Recluta i on són agrupats i
destinats a diferents BDST d’arreu de l’estat. El camp de Miranda també funcionarà
com a camp per a extrangers, on s’hi barrejaran exbrigadistes, refugiats polítics, jueus,
militars aliats i, ja al final de la guerra mundial, també soldats i oficials nazis que van
creuar el pirineu empesos pels maquis.
També hi han canvis als òrgans directius. La reorganització del Ministerio del Ejército
del 12 de juliol del 40, inclou dins de la Dirección General de Servicios a la ICCP, que
ara s’anomenarà Jefatura de Campos de Concentración y Batallones Disciplinarios. La
nova estructura seguirà dividint-se en Subinspeccions Regionals i tenint sota control els
dipòsits, batallons (de soldats i de penados) i hospitals disciplinaris. La estructura
anterior de la Inspección s’adapta a “la mili con Franco” .
Si la gestió de tot l’entramat concentracionari recau en la Jefatura, com abans en la
Inspección, en quant a la organització general és el Estado Mayor qui decideix la
distribució de les unitats de treballadors. Mentre que la la Dirección General de
Fortificaciones y Obras decideix quines treballs s’han de realitzar i en porta un
seguiment.
Tornant al tema dels BDST, els nous (soldats) treballadors eren bàsicament els antics
combatents republicans que havien anat voluntaris al front o que durant (i abans) la
guerra havien simpatitzat i col·laborat amb sindicats i partits revolucionaris o del Front
Popular, però sense participar-hi activament. Eren aquestes les raons principals perquè
les Juntas de Classificación et consideressin Desafecto. Però n’hi havia moltes més,
algunes totalment arbitràries, ja que eren les valoracions morals que en feien les
autoritats el què comptava.
Per a tots els mossos que s’havien refugiat fora d’Espanya, s’havia disposat que si no
retornaven abans del 17/03/40 serien considerats pròfugs. La data, com sempre, no és
casual, i pretén donar-los temps un cop retornats per a ser allistats i, així, poden tenir
una oportunitat de ser ben conceptuats i evitar caure en batallons disciplinaris. Si tornen
després, inevitablement hi aniran
En principi els BDST tenen la mateixa estructura que els anteriors BT. Formats amb uns
600 homes, estan a càrrec d’un comandant (o d’un tinent o d’un capità), i estan
organitzats en companyies d’uns 150 treballadors cadascuna, a càrrec d’un alferes
comandant. La força de custodia havia de ser d’un mínim del 10% del total. Però no
37