camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Treballadors (BDST); i els Batallons Disciplinaris de Soldats treballadors Penats
(BDSTP). Són, de fet, els grans desconeguts per la historiografia, degut a la dificultat
que sempre ha existit per investigar-los.
Gràcies al treball realitzat a l’arxiu, vaig entrar amb contacte amb la documentació que
havien generat aquests diferents batallons i camps de concentració. A través de la feina
diària, poc a poc vaig anar localitzant una bona part d’aquests centres i unitats, les
poblacions on es van establir, les dates, els seus moviments i, en ocasions, les feines que
van portar a terme. D’altra banda, per a la realització de les assignatures del Tercer
Cicle, vaig comencar a investigar en d’altres fonts sobre la creació, organització i
funcionament dels camps i batallons.
Juntament amb en Pedro Larrègle vem presentar a l’estiu de 2003 un primer estudi
general que definia els trets bàsics de tot aquest sistema repressiu.
Abans de definir els objectius d’aquesta nova recerca, faré una breu descripció de
cadascuna d’aquestes realitats, dels camps i dels diferents batallons de treball forçat, per
introduir la temàtica i evitar les confusions, que són moltes.
Els Camps de Concentració (CC):
Sorgits arran de la guerra, entenem com a Camps de Concentració aquells espais
utilitzats per a concentrar, classificar i distribuir a un conjunt de persones,
pressumptament hostils al Alzamiento Nacional. Bàsicament als presoners de guerra de
l’exèrcit republicà, però no exclusivament. Les seves característiques poden variar molt,
anant des dels petits locals habilitats com a presons preventives usats en els primers
moments de la guerra, fins els grans espais oberts rodejats de filferrades, que donen
cabuda a milers de persones i que sorgeixen sempre al final de les grans campanyes,
amb la caiguda dels fronts. Passant per tot tipus d’edificis reconvertits, com ara
convents, monestirs, quarters, escoles, fàbriques, magatzems, etc…N’hi han que es
mantindran durant molts anys (el de Miranda de Ebro, o el de Reus), i d’altres que amb
prou feines duraran uns dies (com és el cas del camp de Los Almendros a Alacant, que
era una simple explanada on es va mantenir uns pocs dies als milers de persones que als
darrers dies de la guerra esperaven al port uns vaixells que mai van arribar). Varien molt
amb el temps, sorgint i desapareixent en funció de les necessitats de la guerra. També
4