camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

d’organismes implicats en la gestió de la xarxa concentracionària. Em manca, doncs,
bona part de la informació més essencial, la que prové de dalt: com les ordres directrius,
la correspondència, els informes i llistats, els recomptes del nombre de presoners, la
seva distribució, etc. . tota aquesta planificació, de la que se’n té constància per autors
com Pedro Pascual o Javier Rodrigo 3 . És veritat que ni tant sols els responsables de
l’arxiu saben amb exactitud què hi tenen, com passa a la majoria d’arxius militars.
L’actual director tècnic hi està treballant 4 .
Si he consultat l’arxiu de Guadalajara, però allí “només” es conserven els expedients
personals de presoners i soldats treballadors, però no tots, ni de bon tros. La informació
que se’n deriva sempre és indirecta. És així, però, com vaig començar aquesta
investigació, a través de buscar les ordres que es citaven a les fitxes personals, en
butlletins i diaris oficials. I recolzant-me en els pocs estudis que s’han fet en els darres
tres o quatre anys.
La fragmentació de la documentació militar és un fet. Els recents Archivos Militares
Intermedios, que corresponen aproximadament a les regions militars actuals, recullen tot
tipus de documentació. Des de fa anys els quarters han anat remetent els milers
d’expedients a aquests centres regionals on s’amunteguen per tot arreu. Les
comandàncies i altres òrgans com els governs militars o les capitanies generals també hi
han enviat els seus fons. Aquest és el cas del arxiu del quarter del Bruc, a Barcelona,
que té diverses sales plenes de fitxes i documents de tot tipus. Només una petita part
està catalogada. En aquest arxiu he trobat documentació valiosa sobre el desplegament
dels batallons a Catalunya i sobre les intencions dels responsables militars respecte a
aquests. Però no he pogut consultar res dels fons del Govern Militar de Barcelona, ni de
Capitania, que considero bàsics per conèixer tot l’entramat directiu.
També hi ha rastres dels camps i batallons a molts d’altres indrets, com ara l’arxiu del
Tribunal de Cuentas, que custodia un fons no catalogat amb les revistes mensuals que
3
PASCUAL, P. (2002) Campos de Concentración en España y Batallones de Trabajadores. Historia16,
febrer de 2002. Petit article que suposà la primera aproximació global amb dades procedents d’arxius
militars. L’altre obra, ja més ambiciosa, és la de Javier RODRIGO (2003) Los campos de concentración
franquistas, publicat per la petita editorial Siete Mares. Em consta que la publicació del seu estudi
definitiu serà aquest mateix 2005.
4
MELGAR, M. (2002) Fondos contemporaneos del Archivo General Militar de Ávila, Revista de
Historia Militar n.1
8