camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

De qualsevol manera, el règim no va aconseguir que Hitler acceptés carregar amb el
suministrament de tot un país mancat de gairebé tot. Ja des del fracàs de l’invasió
d’Anglaterra la guerra mundials es preveia més llarga, i la posterior intervenció
americana i un possible desembarcament a la península van fer més prudents els
moviments de Franco, a qui només l’interessava mantenir-se al poder.
L’inici de la guerra europea va obligar a les Forces Armades a mantenir actius a un
elevat nombre d’homes. Les xifres varien lleugerament segons els autors 58 però queda
clar que el servei militar es va augmentar 59 i es van cridar a lleves ja llicenciades al final
de la guerra devant el perill d’invasió aliada. En els recomptes, però no sabem si s’hi
afegeixen els soldats treballadors. Per fer-nos una idea del que representaven els
treballadors en el global de l’exèrcit només cal prendre una xifra mitjana de 300.000
soldats per l’estiu de 1942, quan aleshores hi havia prop de 50.000 treballadors: una
sisena part dels efectius eren presoners que realitzaven treballs forçats.
Els autors discrepen sobre les obres de fortificació de costes i fronteres arran de l’esclat
de la guerra mundial. Luis de Sequera Martínez 60 assegura que el pla de fortificació
portat a terme per l’exèrcit espanyol durant els anys quaranta, és l’obra d’enginyeria
militar espanyola més important del segle XX. Aquesta planificació es centrava en dos
punts: fronteres (Pirineus, Camp de Gibraltar i Marroc espanyol, però no la de Portugal)
i costes (on s’incloïen els arxipèlags i els principals ports d’accés a la península).
Miguel Platón diu que l’emplaçament d’artilleria pesada i les obres d’acondicionament i
fortificació a l’estret i al camp de Gibraltar “se llevaron a cabo con gran despliegue
humano y material, a un ritmo impresionante. (..) En el mes de enero de 1941 quedaron
operativas todas las baterias de calibres medios, y en poco menos de tres años pudieron
darse por finalizadas las obras de artillado” 61 I enumera els centenars d’actuacions que
es van realitzar, que van servir d’exemple per la fortificació posterior del Pirineu. Fins i
58 Miguel Platón diu que eren 318.000 l’any 40, augmentats fins a 350.000 durant la guerra mundial i,
encara al 1950 disposaria de 267.000. M. Aguilar Olivenza parla de 250.000 més 25.000 oficials i uns
altres tants suboficials a finals de la 2ª Guerra Mundial.
59 Per lley de la Jefatura del Estado de 08/08/40 el temps de duració del servei militar a files es fixa en 2
anys. Malgrat això, degut a la confusa situació internacional, es va otorgar potestat als capitans generals
per ampliar el servei i per cridar a lleves desmovilitzades. En gairebé totes les lleves estudiades, (del 36 al
41) el temps de servei és molt superior, arribant a 3 anys i mig.
60 SEQUERA MARTÍNEZ, Luis de. (1999) La fortificación española de los años 40, a la Revista de
Historia Militar, any XLIII, no 68. I també ha publicat Historia de la fortificación española en el siglo
XX, Caja Duero.
61 PLATÓN, M. Ob. cit.
52