camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

d’endarreriment augmentat pels avenços tecnològics que portà l’esclat de la 2ª Guerra
Mundial.
Les causes per les quals Espanya no va entrar en guerra al costat de l’Eix són moltes i
diverses. Fixant-nos en els aspectes militars exclusivament, podríem dir que els màxims
responsables eren plenament conscients de la falta de capacitat i preparació tècnica que
exigia la guerra moderna, juntament amb la manca de combustibles i matèries primes.
Altrament, l’aviació i la flota havien perdut gran part de la seva eficiència tant sols un
any després d’acabada la guerra. I no hem d’oblidar que les fronteres seguien
indefenses.
Els panegiristes de Franco sempre han destacat la providencial habilitat que el
Generalísimo va demostrar per sostreure’s de les suposades pressions de l’Eix perquè
Espanya entrés en guerra contra els Aliats a la Segona Guerra Mundial. Es pot
considerar clarament provat que si bé l’Estat franquista no va desenvolupar una política
exterior definida coherent durant tot el període, el fet de que Espanya no participés
activament al conflicte mundial no va ser perquè es pretengués una posició de
neutralitat o de no bel·ligerància. Les raons per a aquesta situació van ser moltes i molt
diverses, entre les més destacades les desavinences conjunturals entre les ambicions
franquistes i la situació militar del Tercer Reich, i la divisió entre la Falange, desitjosa
de la guerra, i una cúpula militar subornada pel Foreign Office anglés 55 . Aquesta divisió
s’agreujava a més per la pugna constant pel poder entre uns i els altres, que va provocar,
fins i tot, dues crisis de govern 56 .
Les posicions més neutralistes només s’afermarien amb l’entrada dels Estats Units a la
guerra (desembre de 1941) i, sobretot, amb el desembarcament nord-americà al Nord
d’Àfrica (Operació Torch, novembre de 1942) 57 .
55
MARQUINA BARRIO, A. (1986) España en la política de seguridad internacional, 1939-1986.
Ediciones del Ejército, Madrid.
56
La primera, el novembre de 1940, que es va saldar amb la dimissió de Muñoz Grandes (ministre
secretari general del Movimiento), i la segona el setembre de 1942, que va suposar la mort política de
Serrano Súñer, home fort del feixisme a Espanta.
57
TUSELL, J. Un giro fundamental en la política española durante la 2ª Guerra Mundial: la llegada de
Jordana al Ministerio de Exteriores, a García Delgado, J.L. (ed.) El primer franquismo. España durante la
Segunda Guerra Mundial.
51