camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

albergar al gruix de l’exèrcit republicà derrotat i buscar-ne als oficials i comissaris
polítics), i la feina de classificació es deixarà en mans de les autoritats locals. Altrament,
els BT han adoptat un paper vital en la reconstrucció del país i no volen perdre una mà
d’obra considerable, que els és del tot necessària. Per això crean la fòrmula dels BDT i
BDST que assegura la seva continuitat.
Així doncs, el nou estat que sorgeix de l’enfrontament seguirà utilitzant la fòrmula dels
batallons als primers anys 40. Paral·lelament a l’ús de presos en Destacamentos Penales,
Colonias Penitenciarias Militarizadas, i organismes com Regiones Devastadas.
El manteniment de tot l’entramat concentracionari un cop acabada la guerra, es pot
entendre com una repressió extra sobre els vençuts. Hi han dos nivells de repressió
paral·lels i complementaris: un sota l’aparença de legalitat, com serien les presons i el
treball dels presos englobats sota el Patronato de Redención de Penas por el Trabajo
(amparat en una llei de l’any 37 feta ex profeso que legalitzava el treball dels presos i,
de retruc, dels presoners de guerra). En l’altre nivell estan els camps i batallons, amb un
funcionament propi, gestionats en la seva totalitat per l’exèrcit i, evidentment, sense
estar sotmesos a cap llei.
En rendir-se les últimes tropes (aproximadament mig milió d’homes) es fan multitud de
presoners que són internats en qualsevol lloc. Són tants que la ICCP no els pot atendre, i
amb la gran majoria dels soldats republicans fets presoners o entregats s’opta per
alliberar-los al poc temps (alguns dies o setmanes). És a dir, que l’incipient estat no pot
mantenir a molts més treballadors dels que ja tindria en aquell moment. La prioritat en
acabar la guerra seria prendre el control de la situació, assentar-se en el poder, a tots
nivells.
Sembla que al 1939, la majoria dels presoners en BT segueixen essent els que ja tenien
a principis d’any (uns 90.000). Casi Tots els presoners fets arrel de la desfeta final són
alliberats ràpidament. A molts ni tant sols se’ls classifica.
Segons el que ens ha dit la documentació consultada de quatre camps de concentració,
la majoria dels refugiats a França que tornen als pocs mesos, també són alliberats
ràpidament, però, en aquest cas, després de la corresponent classificació. Un bon
nombre, però, són internats en BT.
És a dir, que el règim vol utilitzar la mà d’obra de que disposa, alhora que li serveix
d’eina repressora de primer ordre, però les dificultats que té per absorbir-la
l’impedeixen de fer-ho a gran escala. Ademés la fi de la guerra els obliga a donar una
110