camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Arribat a Barcelona, per a poder treballar, necessitava estar “net”. A l’alcaldia es deia la
depuració. Allí s’hi trobà un antic oficial republicà, “de la Generalitat”, que havia sigut
de la quinta columna, que ara era falangista. En veure’l, per por que el reconegués, no li
va posar cap pega en la depuració (tot i que havia esta voluntari amb una columna
anarquista). I és així com no va tenir problemes i va tornar a la mateixa fàbrica de pells
d’abans de la guerra.
Més tard (abril-maig del 40) va rebre la citació de la Caja de Recluta n.36 “para
incorporarse a cuerpo armado”. No es pensava que aniria a treballar, sino que creia que
faria la mili ja que per culpa de la guerra no l’havia fet. A principis de juny (segons
consta en la llicencia definitiva que conserva ) el van traslladar a Figueres amb tren. Els
altres companys de lleva no sabien res tampoc del destí que els esperava.
Preguntat perqué creia que l’havien classificat Desafecto diu que no ho sap, però que
una raó podria ser el fet que va anar voluntari al front (“quan encara no tenia l’edat”)
A Figueres els van concentrar al castell de San Fernando, en unes grans sales, dormint
a terra. Els hi donaren l’uniforme, amb el barret rodó amb la T. Va estar-hi uns 15-20
dies fins que els traslladen a Espolla (Alt Empordà), prop de la frontera, formant part
d’un BT on realitzen tasques de fortificació a la serra de l’Albera, perqué aleshores
estaven en guerra França amb Alemanya i Franco volia controlar a veure què passava.
Allí s’hi va estar un parell de mesos (el juny i juliol segurament), “aleshores estàvem
barrejats, nois de 18 anys amb homes de 60 i 40 anys (...) i van fer una neteja i només
van deixar les quintes del 36 i 37”. Això confirma que durant algunes setmanes o mesos
van coincidir els darrers presoners de guerra amb els primers soldats treballadors, dins
dels antics BT.
Incorporat a la 1ª Cia. del BDST 17, on la majoria de treballadors eren catalans, al igual
que els escoltes, i ja com a soldat treballador, marxarà a Torroella de Montgrí (Baix
Empordà), on construiran el pont sobre el Ter, que encara es conserva avui. Allí s’hi
aplegaren uns 300 treballadors de diferents unitats. Inaugurat el pont pel mateix Tinent
General Luis Orgaz, de qui portava el nom, marxaran cap a Sant Pere d’Osor (La
Selva). Allí van treballar en la construcció d’una carretera fins la població de Susqueda,
la qual havia quedat aïllada per l’aiguat d’octubre del 40, que va sobrepassar el pantà.
Ens diu que el Ter va quedar sec, o sigui que l’avinguda del riu, en arribar al pantà, el va
desbordar de tal manera que no tornà al seu curs normal.
115