camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

facultativo” 109 . En canvi, un soldat d’escolta del mateix batalló igualment hospitalitzat,
es va quedar a Vic.
No sempre es podien evacuar als treballadors cap a la capital, de fet, a l’any 39 les
ordres deien “Dispuesto por la Delegación de Campos de Concentración de Cataluña
que los trabajadores que ingresen en los hospitales en caso de que la lesión sea de
larga duración o crónica deben ser evacuados a los Hospitales Militares de Barcelona,
de prisioneros, con preferencia el de la calle Tallers..” 110 . No serà fins més endavant,
possiblement amb la creació dels BDST a mitjans any 40, que es va decidir que tots els
treballadors malalts o ferits, amb independència de la durada de l’internament, havien
d’anar forçosament a Barcelona, exceptuant els casos més lleus o de molt curta durada
que es resolien en els centres més pròxims a cada batalló.
L’obssessió dels caps militars per mantenir junts tots els treballadors hospitalitzats
respondria a la voluntat d’exercir un control i una vigilància més estricta, en evitació de
les possibles fugues. A banda de mantenir-los aïllats de la resta de la tropa i en unes
condicions encara pitjors, ja que l’Hospital Tallers, que era el nom que li’n donaven, no
disposava dels millors serveis d’atenció sanitària (a càrrec de religioses). Malgrat això,
els treballadors aprofitaven les breus estades de convalescència per a recuperar-se
físicament, encara que sembli contradictori, ja que menjaven una mica més i millor. És
per això que les ordres sobre les llicencies per convalescència que s’otorgaven deien
clarament que s’havien de disfrutar a la mateixa unitat “rebajados de servicio y en
régimen acondicionadao a su estado físico” i no pas als hospitals militars com es venia
fent 111 . I és que la disciplina es relaxava als hospitals i els treballadors segur que ho
aprofitaven, cosa que no podien consentir de cap manera els alts comandaments 112 .
109
Arxiu Històric Comarcal de Vic. Correspondència del Hospital Civil-Militar, 12/41.
110
Id, 07/39.
111
Id, 11/42.
112
Testimoni de Francesc Vernet. Veure annex.
76