camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

També hi havien camps especialitzats, com ho seria el de Cervera, que només rebria
presoners procedents de Figueres, és a dir, de l’exil·li, i que segurament eren gent d’edat
més avançada, ja que ningun presoner es destinat a BT sinó que surten en llibertat o
permís provisional cap als seus domicilis, on hauran de presentar-se devant les autoritats
municipals qui en faran la definitiva classificació. Sobre el nombre de batallons que
trobem a Catalunya si que disposem de dades concretes a partir de fonts militars, i en
detallarem la quantitat més endavant.
El que sabem és que els treballadors van utilitzar-se en dos fronts. D’un costat el
purament militar, en tasques com són la recuperació de material de guerra o els inicis de
la fortificació de la frontera. I de l’altre costat treballen en la reconstrucció de les
infraestructures danyades per l’enfrontament. Bàsicament en el restabliment de les vies
de comunicació destruïdes en la retirada republicana: carreteres, vies del ferrocarril i
multitud de ponts.
Si diverses són les tasques, diversos són també els organismes del nou règim que
s’aprofitaran dels presoners. Si bé mai deixen de funcionar com unitats militaritzades,
sotmeses a la vigilància de l’exèrcit i a càrrec del seu pressupost, anaven allà on
calgués, en funció del que el règim considerava més urgent. El Servicio Nacional de
Regiones Devastadas en farà un bon ús aquest primer any de 1939 81 , el moment de
màxima concentració de mà d’obra, passant a utilitzar destacaments de presos més
endavant, arran del canvi de presoners per soldats de lleva als batallons. També es
cedeixen presoners per treballs d’importància estratègica que porten a terme empreses
civils 82 . I en casos de catàstrofes naturals com van ser els extraordinaris aiguats
d’octubre de 1940 que provocaren el desbordament dels rius Ter, Freser, Muga i Fluvià
també es va recorrer als batallons.
A Catalunya la majoria d’unitats estaven enquadrades dins del Servicio Militar de
Puentes y Caminos de Cataluña (SMPyC), el qual, ja en l’avenç de les tropes nacionals
sobre el territori, va resoldre provisionalment molts passos amb les unitats de sapadors i
pontoners. Durant els tres anys i mig següents, aquest servei va realitzar la majoria de
les actuacions amb la mà d’obra gratuïta que representaven els batallons. Estava
estructurat en diversos sectors, dels quals en desconec el nombre i ubicació.
81 Amb l’ocupació franquista, de seguida es va crear una Comisión del Servicio Nacional de Regiones
Devastadas y Reparaciones, que actuava com una delegació a Catalunya.
82 Com són les empreses que explotaven els ferrocarrils abans de la creció de la RENFE el 1941, o les
grans explotacions mineres, algunes fundicions o constructores navals.
61