camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Tot això es pot aplicar també als camps de concentració, els quals també tenien un
Reglamento, que no sé on se’n pot trobar una còpia. La seva consulta és vital per donar
una imatge real de la xarxa concentracionària franquista. També existia un Negociado
de Investigación a la ICCP que feia tasques d’informació als camps i batallons, amb tota
una xarxa de confidents, i que també emetia els seus informes. Hi ha molta
documentació essencial que no està catalogada, o no se’n sap res, o ha desaparegut, però
sense la qual tot el que s’escrigui sobre aquest tema restarà incomplert.
S’ha de recordar que el que es diu al reglament no sabem fins a quin punt es va aplicar.
Només es marquen unes directrius que, en la realitat de la guerra civil, no creiem que
s’apliquessin de forma estricte. El fet que es tardés un any i mig en redactar el text, que
és també una justificació a posteriori, demostra la escassa capacitat del bàndol sublevat
per organitzar tot el complex dels presoners.
El final de la guerra no portarà grans canvis per als que ja eren presoners. Si és veritat
que la caiguda dels darrers territoris republicans permetran a molts d’ells aconseguir els
avals necessaris o els informes positius fets per les noves autoritats franquistes de les
poblacions respectives. Als darrers dies de març de 1939 l’exèrcit republicà es rendeix
en tots els seus fronts del Centre, Extremadura, Llevant i Andalusia, i els pobles i ciutats
són ocupats ràpidament. La Junta de Defensa va ordenar no resistir l’avenç nacionalista
i va permetre tornar a casa a tots els que ho volguessin. Així és com l’exèrcit popular es
va autodesmovilitzar 24 . No sabem la quantitat de soldats que van decidir marxar i que
van aconseguir arribar a casa seva, però la majoria seran fets presoners. A Teruel els
ocupants van estar algunes setmanes buscant soldats fugits a les muntanyes 25 . És
aleshores quan es dona el fenòmen dels “huidos” que s’amaguen per evitar les
represàlies i que, en alguns casos, donaran lloc a la futura resistència guerrillera.
Així és com una nova massa de presoners ingressarà als camps i batallons que
segurament aleshores arribaran al seu límit. El nombre de camps augmenta per albergar
a tot un exèrcit rendit de la nit al dia. Qualsevol lloc serveix. Molts es creen ràpidament
a la vora dels fronts i tenen una curta vida. L’allau de soldats desborda qualsevol
previsió. Si és que n’hi havia alguna. Un bon exemple és el del camp de futbol del
Madrid, que es va utilitzar provisionalment durant vuit llarguíssims dies, on es va tancar
24 THOMAS, H. La guerra civil española (vol.II) . Ed. Grijalbo. Barcelona, 1976.
25 Testimoni de Josep Vaqué, veure annex.
28