camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

En un article publicat a La Vanguardia pel general d’enginyers Joaquín de la Llave es
resumeix la tasca que aquest important organisme havia realitzat fins aleshores (gener
del 41) 83 . El general fixa l’origen a partir de la transformació del Servicio de Puentes y
Caminos que actuava a l’Exèrcit del Nord, en un altre limitat a la regió catalana, molt
castigada durant la retirada republicana. I afegeix “(..)por iniciativa del ministro señor
Peña se estableció un reparto de la ingente labor a realizar entre dicho Servicio y las
Jefaturas de Obras Públicas. Le convenía a aquél, por su modo de trabajar, en general,
emplear la mano de obra en masa, es decir, o en puentes de importancia o en series de
obras condensadas en sectores no muy extensos”. En aquest paràgraf ens explica moltes
coses. Ens diu que la enorme tasca de reconstrucció de les infraestructures se la
reparteixen entre el SMPyC i el Ministeri d’Obres Públiques, essent les feines de major
envergadura les encomanades als militars, ja que poden fer ús de un major nombre
d’obrers, que no són altres que els treballadors forçats. I dona preferència als grans
ponts o a obres dividides en sectors propers entre ells, per facilitar la mobilitat dels
treballadors desde els punts de residència i també, és clar, la vigilància. També dona
xifres: durant l’any 39 s’havien obert al tràfic les carreteres que aflueixen a Barcelona,
corresponent al SMPyC més de 200 actuacions; en conjunt “la colaboración del
Ejército en la reconstrucción de la red viaria de Cataluña, que presentava unas 1400
voladuras y que es muy probable quede prácticamente resuelta en este año de 1941 por
el esfuerzo de todos, es de 90 puentes de más de 15 metros de luz, 57 pontones mayores
de 5 metros, 102 alcantarillas y 59 muros, o sea unas 300 obras en total”. I remarca les
gestions fetes pel Capità General Luis Orgaz amb el ministre d’Obres Públiques, per tal
que l’exèrcit pogués seguir ajudant quan, per llei, des del mes d’abril del 40
s’impossibilitava l’ús de crèdits de l’Exèrcit en treballs que correspondrien a
l’administració pública. Acaba l’article destacant que amb aquesta organització estatal
es poden realitzar treballs complexos sense necessitat de recòrrer al sistema de contrata,
prescindint així d’òrgans intermitjos i alleugerint la marxa dels treballs. El Nuevo
Estado es capaç de resoldre els milers de destruccions ja que utilitza tots els mitjans,
humans i materials, a la seva disposició 84 .
83 La Vanguardia Española, dimecres 1 de gener de 1941. Any LVI, núm. 23175.
84 En l’article s’enumeren algunes de les intervencions. En el primer semestre de 1940 s’acabaren els
ponts de Molins de Rei, Martorell (sobre el Llobregat i sobre el riu Noia), Sarrià de Ter, Esponellà, El
Carburo, etc. La resta de l’any s’acabaren els de Agullana, Manol, Pasteral (al terme d’Amer), Anglés,
Bonmatí, Sant Joan les Fonts, Balaguer i Torroella de Montgrí, i nombroses obres de menor importància a
la zona de l’Empordà, a Sant Feliu (de Guíxols) i a Solsona. I encara en aquest 1940 es començaren les
següents obres: Forcarà, Lasala (a la carretera de Camprodon), Sant Pere Pescador, i les obres
62