camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Com a anècdota que il·lustra el tema, recorda com un furriel, encarregat del menjar o les
provisions, el dia abans de marxar llicenciat o destinat a un altre lloc, perqué el seu
substitut que vingués no trobés massa menjar i penses que en sobrava, els va fer menjar
tot el que poguessin. Ell, afamat, s’atipà de llenties que per la nit va vomitar perqué el
seu cos no estava acostumat a aquests àpats.
Va passar al quarter de caballeria de Reus on entrarà a formar part d’un BT (el 134)
amb el que estarà a Martorell, Navés, Figueres (castell de San Fernando), i d’altres
indrets que no recorda. En algun moment va passar pel camp d’Horta però confón el
moment, tot i que gairebé segur hi va entrar procedent de Reus, i s’hi estaria algunes
setmanes abans d’entrar a formar part del BT 134.
A Martorell construïen un pont sobre el riu Llobregat. “El vam aixecar entre tots,
venien uns i se’n anaven uns altres” ens diu Miquel Lloret referint-se al moviment de
presoners que entraven i sortien. El tracte amb els escoltes era correcte en general, “eren
soldats” com ells. Estant a Martorell recorda un sergent “collonut” que no li va posar
pegues quan va rebre una visita d’una cosina seva o per baixar a Barcelona perqué li
treiessin un queixal. El diumenge rebien missa al campament.
A Navés (prop de Solsona) feien una carretera amb el mètode rudimentari de fer volar
grans blocs de pedres que després trinxaven i anaven fent camí
A Figueres li va tocar fer d’assistent de l’alferes (“un fill de puta”, que era d’Arbeca
però li parlava en castellà). Bàsicament la feina consistia en anar cada matí a la seva
pensió a despertar-lo.
Al castell de San Fernando trobarà amb un grup d’asturians que poc després seran
alliberats ja que com recorda “hi havia un decret que deia que qui portava més d’un
any pres, doncs, sortia”. Els asturians en portaven gairebé tres anys. És aleshores quan
reorganitzen els batallons, ja que majoritàriament estaven formats per presoners de la
guerra que en aquelles dates (06/40) són alliberats.
Ell passa al BDT 68 que es destinat a la Jonquera, on treballaran en la fortificació de la
frontera (en el moment que França és vençuda pels alemanys), i construeixen posicions
defensives amb canons, ametralladores, etc. Allí recorda que va arribar a menjar
llangardaixos i serps de la gana que tenien.
Rep la llibertat quan va complir un any del seu apresament.
Després no tornarà a fer el servei com la resta de la seva quinta, ja que al estar allistat a
marina, perqué el seu pare com a pescador l’havia apuntat anys enrere, només havia de
131