camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

La veritat és que la majoria d’obres públiques realitzades pels militars (i que no estaven
directament relacionades amb l’esforç bèl·lic, és a dir, que correspondrien a les
administracions) es van carregar a les despeses de l’exèrcit. És clar que les despeses en
manutenció de la mà d’obra eren mínimes. Però en casos especials es van rebre ajuts,
com per exemple arran de les inundacions produïdes a la provincies de Barcelona i
Girona la tardor del 40, quan el SMPyC rebrà una subvenció de 68.000 pts. per varies
obres efectuades. Com veiem són moltes les intervencions d’aquest servei, principal
organisme que agrupava els presoners i soldats treballadors.
Però, a banda del SMPyC, els batallons també podien enquadrar-se dins d’unitats
majors, com els Regiments d’Enginyers i de Forticació, o en Batallons de Sapadors en
el cas de les companyies de BT. I d’altres serveis militars com ara les Comandancies de
Fortificaciones y Obras de la Regió sovint disposaven de petits grups de treballadors, ja
fos per obres públiques de la localitat o per a millorar les seves instal·lacions i quarters.
En les obres de caràcter públic van intervenir sovint les diputacions provincials, amb
l’ajut o la supervisió tècnica dels seus funcionaris. En el cas de la Diputació de
Barcelona, des de la seva restauració al gener del 39, va emprendre un esforç
pressupostari important destinat a la reparació de les vies de comunicació danyades. En
un plà redactat ja al maig del 39, la Diputació va xifrar en 211 les infraestructures
danyades per la guerra (només a la provincia de Barcelona) que calia reconstruir, 86 de
les quals són ponts, 28 pontons, 57 clavegueres, i la resta són acondicionaments de
carreteres i camins veïnals. Totes elles destruccions produïdes per voladures preparades
o per projectils d’artilleria o aviació. Per a realitzar aquest plà van demanar poc després
un primer crèdit al Instituto Nacional de Reconstrucción de 7,5 milions, ampliat l’any
següent en 1,3 mil. més 85 . Del seu pressupost es gasten gairebé 11 milions entre 1939-
42. En qualsevol cas, d’aquests crèdits i pressupostos en queden excluïdes les obres
fetes per l’Exèrcit o els seus organismes, que disposaven de fons propis, així com també
de personal i material. De fet, de les 211 reconstruccions que es citen només en 20
consta que intervingui el SMPyC, tot i que la xifra es pot ampliar ja que en d’altres
“provicials” de Monistrol, Sant Sadurní de Noia i la Bruja. És segur que en totes elles hi intervingueren
treballadors forçats.
85 Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB). Lligall Obres Públiques n.52. El crèdit total va
ser de més de 17 milions al llarg del periòde 1939-1959, tot i que bona part de les obres es van enllestir
abans de 1943.
63