camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Les llistes es feien seguint ordres del Governador Militar de la provincia, qui en rebia
una còpia mensual, ja que havia d’estar al corrent de les despeses que es generaven per
aquest concepte. També es comunicaven les ocupacions i devolucions al Governador
Civil.
A principis d’agost del 39 s’ordena la devolució de tots els edificis incautats i ocupats
per les tropes des de la “liberación”. Exceptuant els de propietaris “rojos” amb
responsabilitats polítiques 124 , i també els que són estrictament necessaris per allotjar les
tropes, als que s’haurà de formalitzar degudament l’ocupació mitjançant contractes
d’arrendament. No és, doncs, fins 6 mesos després de l’ocupació, que es comença a
normalitzar la situació. Fins aleshores hem de suposar que els militars encara actuaven
com si fossin temps de guerra, amb gran impunitat. Uns dies abans ja s’havia acordat
que cada unitat hauria de pagar el consum d’electricitat dels edificis on residien.
Seguint la documentació es veu com, malgrat les instruccions, es triga un temps a
realitzar els primers contractes, ja a l’any 40. Però anteriorment els propietaris ja
presentaven les factures a la Comandància. Aquesta s’adreça al Govern Militar indicant
que certes unitats, entre elles les companyies de BT, “carecen de consignación para
llenar este pago [el lloguer], causa por la cual debiera ser Intendencia Militar la que
atendiera el pago mensual”. El comandant militar volia saber on havia de dirigir als
propietaris perque cobressin. Sembla que ho havien de fer a la Delegación de Hacienda
de Girona, on se n’encarregava el Jefe de Propiedades provincial. Per la documentació
sabem que no sempre es van realitzar els pagaments puntualment, ja que hem trobat
reclamacions de lloguers per cobrar encara un any després.
D’altra banda, segons s’anota en un contracte formalitzat a l’abril del 40, els pagaments
es feien mitjançant “libramientos” mensuals, mentre que el propietari es comprometia a
pagar els impostos i despeses i la reparació dels desperfectes que es puguin causar. No
sabem fins a quin punt un propietari estava “obligat” a allotjar les tropes, però no
sembla que s’hi pogués negar, ja que, tal com veiem en les relacions de locals ocupats
entre l’estiu del 39 i febrer del 40, tots els propietaris havien expressat repetidament la
seva voluntat de recuperar la finca però se’n va fer cas omís durant tot aquest temps.
Això si, en les relacions constava la seva disconformitat. Però, de sobte, al mes d’abril
de 1940, la relació mensual ja no anota aquesta demanda de restitució i, en canvi,
124 També hi ha un cas on es reallotja a les forces d’assalt per a passar l’hivern en un local més digne i
adequat, propietat d’un “rojo” que havia fugit. AHCR, Llibre d’actes n.2, 16/09/40.
83