camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

L’Hospital Militar Tallers
És evident que les penoses condicions en les que vivien i treballaven els presoners i
soldats treballadors els portaven ben sovint als hospitals, víctimes d’accidents de treball
o de diferents malaties infeccioses o de les derivades de la insalubritat. L’exèrcit tenia
destinat per a la IV Regió Militar un hospital sencer només per als treballadors. Es
tractava de l’antic Hospital Militar del carrer Tallers de Barcelona, on avui hi ha la plaça
Castella, ben a prop del carrer Pelai. Als darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera
aquest vell edifici formava part d’una gran operació de substitució de casernes i
instal·lacions militars ja obsoletes per d’altres de nova planta. En el seu lloc es va
aixecar un nou hospital militar, al barri de Vallcarca. Aquest no es va inaugurar
oficialment fins el 1944, tot i que ja des de l’inici de la guerra s’havia anat utilitzat més
o menys normalment. En entrar els franquistes a Barcelona van decidir que el vell i
ruinós hospital del carrer Tallers (del que no he esbrinat si se’n va fer algun ús durant la
guerra) serviria per allotjar de forma exclusiva als presoners de guerra depenents de la
Subinspección de Campos de Concentración y Batallones Disciplinarios (després
Jefatura). Mentres, tota la resta de soldats i oficials seriren allotjats als altres dos
hospitals militars que hi havia a la ciutat, el ja citat de Vallcarca i l’antic Orfelinat Ribas
de la Vall d’Hebrón, rebatejats amb els noms de Generalísimo Franco y Alcázar de
Toledo respectivament 107 . Aquesta situació es va mantenir fins desembre de 1942, quan
l’edifici del carrer Tallers va ser enderrocat 108 , curiosament en les mateixes dates que es
disolien les unitats disciplinàries. És segur que la decisió d’enderrocar l’antic hospital es
va ajornar mentre encara hi havia treballadors a qui allotjar, als que no es volia barrejar
de cap manera amb la resta de soldats.
La qüestió és que, arreu de Catalunya, quan un presoner o soldat treballador queia
malalt o s’havia d’hospitalitzar l’havien d’enviar directament a Barcelona, per més que
es trobés a molts kilòmetres de distància. Sempre que les condicions del afectat li ho
permetessin, és clar. A l’arxiu Històric Comarcal de Vic hi ha un fons de l’Hospital de
la Santa Creu d’aquesta població on estan registrats els ingressos d’alguns treballadors
de batallons de la comarca. Ingressats interinament, són evacuats cap al propi Hospital
de Trabajadores de Barcelona als pocs dies “para el oportuno tratamiento
107
FABRÉ FORMAGUERA, J. (2002) La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar
Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona.
108
Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona. L’edifici feia cantonada amb el carrer Torras Amat. De
l’enderroc se’n salvà l’esglèsia i un petit pavelló situat al jardí.
75