camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

treballs forçats. Els maltractaments i les humiliacions, els cops i els insults eren
normals. Els càstigs per les faltes més petites eren desorbitats, per donar exemple. Molts
testimonis recorden els discursos castrenses i la propaganda catòlica que pretenien
culpabilitzar als treballadors, que havien de “redimir-se” dels seus errors passats,
treballant per recuperar la seva ànima. Aquesta recuperació es portava a terme en el dia
a dia amb el treball, la disciplina, les misses, les conferències patriòtiques,
l’obligatorietat de confessar-se, l’estimulació de les delacions, etc. Una complexa
resocialització en el nou ordre nacionalcatòlic.
Els transport d’un camp a un altre es feia gairebé sempre per ferrocarril. Se’ls apilava en
vagons de mercaderies, convenientment segellats. Els trajectes podien durar diversos
dies. Els camps sempre acollien molt més personal del que realment hi cabia. Dormien
amuntegats uns sobre els altres, les condicions higièniques eren sovint inexistents,
mancava aigua corrent i el menjar era sempre insuficient, el mínim per sobreviure. En
aquestes condicions les malalties infeccioses i les derivades d’una deficient alimentació
abundaven. Als batallons, les condicions generals milloraven, ja que l’amuntegament
era menor i també les seves conseqüències, es treballava a l’aire lliure i podien arribar
a tenir un cert contacte amb la gent de les poblacions on residien 170 . Però hi ha grans
diferències en funció del comandant del camp o batalló, podent variar molt el tracte,
que sovint també podia ser correcte i humanitari i atent a les necessitats dels
treballadors.
Els records que conserven els testimonis no són sovint de l’experiència aïllada del seu
pas pels camps i batallons, sinó que s’acumulen en successió les males experiències i la
fam acumulada, en la que la distinció entre guerra, exili i privació de llibertat no té
importància.
Els camps i batallons són una conseqüència directa de la guerra. En acabar aquesta
seguiran funcionant com a eina principal de la repressió i internament dels soldats
vençuts, considerats adversaris polítics, possibles enemics. Els camps com a centres de
classificació i redistribució, i els batallons com a força de treball per a la reconstrucció.
Tot adornat amb un discurs paternalista de reeducació impregnat de la doctrina
nacionalcatòlica de la redempció dels pecats comesos. Amb el pas dels mesos la
majoria dels camps aniran desapareixent (recordem que la majoria són creats per
170 BEAUMONT, E. i MENDIOLA, F. (2002) destaquen la manca d’un sentiment hostil de la població (en
general) envers els treballadors, la comprensió els petits furts produïts per la fam, fins i tot l’establiment
de relacions més o menys clandestines entre uns i altres.
109