camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

compreses entre 1923 i 1941- i set més –de 1915 al 21- al gener del 39, tot i que aquesta
última crida va ser molt poc efectiva 48 .
Però sobretot, l’exèrcit guanyador era diferent en tant que, com ens diu Gabriel
Cardona, entre el 1936 i el 1945, “se había consolidado una mentalidad militar que
amalgamaba la tradición profesional, la frustración del 98 y el africanismo, con
valores reaccionarios, fascistas y clericales. En 1945 (..) se habían aniquilado la
herencia de las minorías militares ilustradas” 49 . Els oficials sorgits o promoguts durant
la guerra es van impregnar de la doctrina nacional-catòlica i feixista del primer
franquisme, constituint el nucli més irreductible i fidel del Nuevo Estado.
La guerra va fer desaparèixer la tolerància política entre els militars. Tot i les diferents
procedències, símbols i uniformes, l’Exèrcit i les Milicies van funcionar com un bloc
sotmés únicament a Franco, “donde la acusación de profesar ideas distintas a las del
régimen supuso la represión inmediata” 50 .
Al finalitzar la guerra l’Exèrcit Nacional era uns dels més numerosos i millors instruits
del món 51 , disposava gairebé d’uns 800.000 homes i fusells agrupats en 15 Cossos
d’Exèrcit, compostos de 61 Divisions. Contava amb 35.000 armes automàtiques, 3000
peces d’artilleria i uns 650 carros de combat i vehicles blindats. S’ha de comptar també
amb el “botín enemigo” i les existències als parcs, ja que, per exemple, 164 dels blindats
procedien de l’exèrcit popular, així com bona part de la flota, com eren els bucs
republicans refugiats a Tunis després de la frustrada insurrecció de Cartagena. També la
Aviació tenia un gran volum i una tècnica avançades 52 . Aquesta força era més aparent
que res, ja que amagava una pobresa en tots els sentits: moral, material i tècnica.
Acabades les hostilitats es procedí a una ràpida desmobilització. Les mesures preses en
els següents mesos eren mostra de la voluntat de tornar a un desplegament no molt
superior al de 1936. Però això ja no era possible, i les forces armades mantindran un
excessiu volum, sobretot pel que fa a oficials, que marcarà l’estructura de la institució i
hipotecarà els pressupostos del règim durant molts anys, com veurem més endavant.
D’altra banda, com ja hem assenyalat moltes vegades, els presoners de guerra que
48
PLATÓN, M. (2001) Hablan los militares. Testimonios para la historia (1939-1996) Planeta,
Barcelona.
49
CARDONA, G. (2003) El gigante descalzo. El ejército de Franco Aguilar, Madrid.
50
Id.
51
L’última afirmació és de Miguel Platón, anteriorment citat.
52
GÁRATE CÓRDOBA, J.M. (1992) Evolución de las Fuerzas Armadas, Historia General de España y
América, Vol. 19/1. Rialp, Madrid. Exemple clar d’estudi destinat a lloar la institució militar.
49