camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Sant Quirze de Besora
El segon exemple és la petita població industrial de Sant Quirze de Besora, també a la
riba del Ter, on he rebuscat entre la documentació del seu arxiu municipal per a
descriure la presència de diferents companyies d’unitats de treballadors que arrivaren al
poble per col·laborar en dues obres de certa importància: la reconstrucció del pont sobre
el Ter; i les reparacions de les destrosses produïdes pels aiguats d’octubre de 1940.
Les dades que aporto provenen bàsicament de la consulta de les actes municipals i la
correspondència, així com, en menor mesura, dels llibres de comptes i de la
documentació d’obres públiques i urbanisme.
Sant Quirze de Besora està situat al nord de la comarca d’Osona, a tocar del Ripollés,
essent la vila principal de la zona coneguda com el Bisaura. La presència de la industria
tèxtil es remonta a la segona meitat del s.XIX, com altres pobles del curs alt i mig del
riu Ter. Les dues grans fàbriques instal·lades donaran feina a centenars de veïns, dels
gairebé dos mil habitants que tenia al 1936.
Sant Quirze era un important nus de comunicacions. En acabar la guerra els republicans
en retirada van fer volar el gran pont que mantenia unides, a un cantó la part alta de la
vila, l’estació del ferrocarril i les dues fàbriques. I a l’altre cantó quedava la carretera
nacional (i el barri adjacent) que porta a Barcelona i Vic en un sentit i a Ripoll i
Puigcerdà en l’altre. Així com també cap a Berga passant pel Lluçanés, alhora que era la
única sortida de les petites poblacions del Bisaura per carretera. Sense pont les
comunicacions normals entre la comarca es ressentien molt, i els desplaçaments més
llargs s’havien de fer per una linia de ferrocarril que també estava força malmesa. Les
dues fàbriques quedaven separades de la carretera que portava a Barcelona que era la
via que utilitzaven per transportar els seus productes.
Abans de començar voldria aclarir que la presència militar a Sant Quirze no es limitarà
als batallons de treballadors. Tal com hem vist amb l’exemple de Ripoll, l’establiment
de forces militars i de la Guàrdia Civil serà canviant al llarg del periòde 1939-1941.
Lògicament les obres de reconstrucció del pont des de la primavera del 39 i les de
reparació dels d’anys de la riuada d’octubre del 40 comporten un moviment de tropes i
unitats molt més gran del que seria habitual.
J.Serrallonga ens indica al seu llibre que les primeres forces d’ocupació que entren el 2
de febrer estan formades per una columna de l’exèrcit regular acompanyada d’un
93