camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

presentat, normalment en un camp proper a la línia de front. S’elabora un sobre amb les
informacions militars i político-socials més bàsiques i es traslladava al presoner amb el
seu sobre a un camp o recinte ja més estable de la reraguarda on queda a disposició de la
Junta o Comissió Classificadora corresponent. Aquests organismes formats per militars
amb, al menys, un oficial del cos jurídic, són els qui practicaran les indagacions i
demanaran els avals que calguin. Fet això, elevaven una acta on es proposava la
resolució cas per cas al Auditor de Guerra corresponent qui en dictaminava: la llibertat,
el reclutament, la continuació de l’internament o la presó. Tot això confirmat pel
General en Cap del cos d’exèrcit respectiu. La tramitació dels famosos avals serà la
manera en que la nova administració militar reafirmarà a escala local quins eren els
poders bàsics en els que es sustentava 11 . Joan Llarch ens diu que en totes les Caixes de
Recluta de l’Espanya Nacional s’exposaven públicament les llistes de soldats
republicans fets presoners, amb la doble intenció de facilitar la identificació d’algun, ja
fos per denunciar-lo o perquè algú s’oferís com a avalador 12 . Com es veu era un procés
lent i costós que provocava el manteniment durant mesos de molts captius, sense poderlos
aprofitar per a l’esforç de guerra. Aquest serà un problema no resolt durant tot el
conflicte, malgrat els canvis introduïts per alleugerir els tràmits, com veurem més
endavant.
Al mes de maig de 1937 13 , s’havia promulgat un decret que atorgava el dret al treball als
presoners de guerra i als presos per delictes no comuns, i n’establia els salaris i les
condicions de treball, fixant les bases legals per a utilitzar-los com a mà d’obra en un
futur immediat. Només quedaven exclosos aquells presos sobre qui requeien acusacions
greus. El decret anava per darrera la pràctica i pretenia legalitzar quelcom que ja estava
succeint amb aquells fets presoners o presentats als fronts. De fet les convencions
tradicionals i internacionals dels exèrcits ja imposaven el treball als presoners de guerra
com una de les alternatives que s’oferien com a compensació dels costos del seu
manteniment. El dret-obligació al treball és una novetat sobretot pels presos polítics, ja
que els presoners de guerra en tot moment havien estat utilitzats com a mà d’obra pels
militars. El decret marca l’inici de l’explotació dels presos per part de l’estat, la legalitza
i la teoritza, servint de base per a la futura Redención de Penas por el Trabajo que tant
bon rendiment donarà al règim un cop acabada la guerra.
11 RODRIGO, J. (2003).
12 LLARCH, J. (1978) Campos de Concentración en la España de Franco. Producciones Ed. Barcelona.
13 BOE, maig 37, núm.224.
19