camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

i a través de què ho feien. Lògicament, totes les ordres sortien dels alts estaments
militars que decidien quines eren les obres prioritàries per mantenir en condicions les
comunicacions per carretera i per ferrocarril.
Les zones properes a la frontera tenien una importància cabdal en un moment tan
conflictiu com la 2ª Guerra Mundial. L’exèrcit franquista va volcar tropes i material per
actuar-hi en un doble sentit. D’una banda per fer-hi treballs de fortificació i, de l’altra,
perqué calia acondicionar i mantenir en bon estat les vies de comunicació que donaven
accés a la frontera per si calia fer ràpids moviments de tropes. És clar que primer
s’imposava la reconstrucció de les infraestructures que els republicans van petar per
cubrir-se la retirada. És en aquest moment dels anys 39-42 on ens hem de situar, ja que
els treballs purament de fortificació de la linea fronterera es portaran a terme conforme
vagi avançant la guerra i, sobretot, a partir de la desfeta de Hitler que faria perillar la
continuitat del règim.
Altrament no es pot menysprear el fet que el Ripollés és també una zona industrial i que
la recuperació econòmica passava per mantenir la activitat de fàbriques i mines, i
garantir-ne la sortida dels productes. Segurament que els industrials van pressionar en
aquest sentit. Per alguna cosa els hauria de servir haver guanyat la guerra.
Ripoll es troba en la confluència de camins que porten cap a França -per Molló i el Coll
d’Ares, i per Puigcerdà a través de la Collada de Toses tant per ferrocarril com per
carretera nacional- i que també comuniquen amb la Garrotxa pel Coll de Caubet, i d’allí
en direcció a Figueres i Girona. És per això que a la comarca s’hi enviaran gran
quantitat de tropes. Les podem dividir en dos grups bàsicament: els batallons de
montanya i els regiments de fortificació, a les ordres dels quals trobem la majoria dels
batallons de treballadors. A part hi han altres contingents més o menys grans, i un gran
nombre d’unitats especialitzades més petites.
Centrant-nos en la vila de Ripoll i en les infraestructures que es van haver d’arreglar ens
trobem amb els ponts volats pels republicans en retirada el dia 7 de febrer de 1939. Tots
tenien la seva importància estratègica, ja que deixaren tallada la circulació per
ferrocarril en la direcció Barcelona-Ribes-Puigcerdà. I amb la destrucció dels altres dos
ponts es trencava l’enllaç de la carretera de Barcelona amb les de St Joan de les
Abadesses-frontera per Molló i la d’Olot-Girona-Figueres, alhora que s’aïllava el gruix
de la població, deixant-la parcialment incomunicada.
86