camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Nombre total de presoners:
-106.822 presoners a finals del 37, agrupats de la següent manera: 58.972 en el grup A,
15.753 en els grups Ad i B, 9.483 al grup C, 2.282 en el D, i 6.500 pendents de
classificació.
-160.000 presoners, sense més especificacions, l’abril del 38. Capturats entre març del
37 i febrer del 38.
Nombre de presoners treballadors:
-35.000 treballadors a finals del 37.
-87.589 treballadors a dia 1 de gener del 39.
També mostren l’evolució del nombre de camps i batallons: quan es crea la ICCP a
l’estiu del 37, existien una vintena de camps amb uns 12.000 presoners. Al final de la
guerra n’hi ha gairebé dos-cents 19 ; en quant als BT, només n’hi ha 3 el juliol del 37, un
any després ja en funcionen 94, arribant a 119 al gener del 39. Es veu clarament com
s’incrementa el nombre de presoners des de la seva creació. Al llarg de 1937, la
campanya sobre Bilbao, Santander i Astúries va ser la prova de foc amb la que es va
enfrontar la Inspecció. La majoria dels presoners en aquesta operació seran internats en
camps i BT. Des de la tardor de 1937 fins mitjans dels 39 els presoners només fan que
multiplicar-se. Lògicament serà amb l’acabament del conflicte que la xifra es dispara,
amb la incorporació dels últims grans territoris republicans, fet que portarà a introduir
canvis en la classificació i evacuació, per fer-les més ràpides.
Si bé inicialment els BT col·laboraven estretament en les feines d’ajut als fronts, a la
tardor de 1937 s’allunyen a molts batallons per la proximitat de les línies enemigues, fet
que propiciava un major nombre d’evasions, i també un elevat nombre de baixes entre
els treballadors exposats al foc enemic 20 . La ICCP disposava d’una Comisión Técnica
19 LLARCH, J. (1978), parla de 700.000 internats al final de la guerra, entre presos i presoners de guerra.
Em recollit unes dues-centes mencions de camps arreu de l’estat a través de la documentació de l’arxiu de
Guadalajara i d’altres arxius locals així com de testimonis personals
20 Als primers BT que durant la guerra treballaven a la mateixa linea de front, cavant trinxeres i en treballs
molt exposats i perillosos, la mortalitat era molt més elevada, com recorda un testimoni que va estar al BT
2 on afirma que van caure uns 70 homes. El mateix presoner descriu el seu pas pel camp de Miranda de
Ebro i, entre altres coses, comenta que els estrangers rebien millor tracte, que no es tenia cap comunicació
amb l’exterior, però “lo que sí que había eran machacas, que eran los que hacían recados a los jefes
italianos y llevaban a sus niños al colegio. Ésos podían meter alguna cosa dentro del campo así que si
tenías dinero te podían traer algo”. Testimoni de Felix Padín, recollit a El Correo Digital, 17 d’octubre
de 2004.
24