camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

participació d’alguns BDST, bàsicament la construcció i acondicionament de camins o
carreteres fins als futurs centres de vigilància. La linea defensiva es va dur a terme en la
primera meitat dels anys 40, però no serà fins el 1944-45, amb l’alliberament de França
(amb un ajut important de guerrillers espanyols) i la imminent derrota de l’eix, que les
obres de fortificació quedaran enllestides en la seva totalitat 90 .
La documentació de l’arxiu del Bruc ens permet localitzar els diferents tipus d’obres per
a que es fan servir els batallons, tant les de reconstrucció com les de fortificació, si bé
les primeres van tenir preferència en el periòde 1939-42, que és quan actuen els
treballadors forçats. En un informe de la Comandància General de Ingenieros del
Cuerpo de Ejército de Urgel, redactat l’11 de maig de 1940 sota el títol de “Obras de
Urgencia y Caminos a construir y mejorar que afectan a la organización defensiva” 91 ,
s’estudien les obres que ja estaven començades i aquelles que calia realitzar, dividint-les
segons la urgència. En un primer grup s’enumeren les més urgents d’”entre las que
afectan a la reparación de las vías de Cataluña de importancia militar”, en les que
intervenen un batalló i una companyia de sapadors i set companyies de treballadors
forçats. La direcció tècnica la seguirà portant el SMPyC que ja disposa de materials i
transport 92 .
En un segon grup s’estudien els “Caminos a mejorar y a construir que afectan a la
organización defensiva. Sector Ampurdán-Collada de Tosas”. Hi intervindran set BT
sencers, dels que no en diu el número, sense l’ajut de tropes de sapadors o enginyers ja
que les obres són de menor complexitat tècnica que els ponts 93 . Totes situades a l’Alt
90 AIRMP, segons els index de Fortificaciones de Cataluña y Aragón consten fins a 96 Centros de
Resistencia construïts en tot el Pirineu. Aquests eren “puestos de guardia y mando en vanguardia y
retaguardia para prevenir el ataque y dirigir la defensa”. Bàsicament, refugis i observatoris subterranis
de formigó, on s’emplaçaven ametralladores o bateries antitanc protegits pel terreny, amb capacitat per
petits grups de guàrdia.
Luis de Sequera Martínez, afirma que la linea de cobertura del Pirineu es divideix en 166 centres de
resistència que cobreixen (per terme mitjà) quatre km. de front i de profunditat: serien 96 a Catalunya, 20
a l’Aragó i 50 a la zona vasco-navarresa, amb 4.500 obres en total (fins els anys 70). La fortificación
española de los años 40, a la Revista de Historia Militar, any XLIII, no 68. 1999.
91 AIRMP, Catálogo...Cj 13 / C 2 / D 1-4.
92 Id., Obres grup 1: el batalló de sapadors i 5 companyies de treballadors es destinen a les següents obres:
ponts de Bellcaire (a la carretera Olot-St.Joan), St.Joan les Fonts, Torroella de Montgrí, pont de S.Feliu a
Palamós, ponts a la carretera de Garriguella, i les carreteres de Port de la Selva-Llançà, Pont de Molins-
Maserachs-St.Climent i Campdevànol-Pobla de Lillet. Les altres dues companyies s’especifica que
pertanyen als BT 125 i 122 respectivament, les quals només estaràn disponibles fins el 15 de juny, i que,
amb l’ajut d’una companyia de sapadors treballen a les següents carreteres: Berga-Basella, Manresa-
Solsona, Manresa-Berga i Lleida-Seu d’Urgell.
93 Id., Obres grup 2: un BT per les següents zones: Darnius-Agullana; Capmany-Canadal-St.Climent-
Cantallops; Portbou-Culera; Espolla-Rabós-Vilamaniscle; Lladó-Navata i circumvalació Figueres. 2
65