camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

s’enviaven de tots els camps i batallons (tot i que desconec el volum real del fons),
però al que no estar permés d’accedir-hi, per ara.
Per tant m’he hagut de moure en d’altres arxius no militars, com ara els municipals, que
m’han aportat un punt de vista nou i menys “oficial” sobre la realitat dels desplegament
dels batallons en algunes poblacions catalanes.
Cal aclarir que els subjectes de la represió que suposen els camps i batallons són, en
primer terme, bàsicament els joves que han lluitat amb el bàndol republicà i que són fets
presoners. Després són majoritàriament soldats de lleva i refugiats republicans que
tornaven d’un més o menys curt exili a França. En qualsevol cas són persones a les que
no s’acusa de cap delicte en concret, excepte el de servir en l’exèrcit popular, però que
són reprimides i explotades per una suposada desafecció al Movimiento Nacional. No es
tracta de presos, amb o sense condemna.
El meu objectius principal és explicar la creació i el funcionament dels Camps de
Concentració i de les diferents Unitats de Treballadors que es creen a partir dels
presoners concentrats, i descriure’n les fases i canvis en l’organització. És un modest
intent d’establir un marc de referència general sobre una qüestió totalment oblidada per
la historiografia. Tot i la meva ambició, no pretén ser res definitiu ja que hi han encara
moltes mancances per la impossibilitat real de consulta de la documentació directa
generada per aquestes institucions, com venia comentant.
La meva intenció també era arribar a conèixer amb detall les condicions de vida
(allotjament, alimentació, higiene, treball, disciplina, etc) que es donen als diferents
camps i batallons, però, com molt bé diu Javier Rodrigo, la documentació militar és
totalment aséptica, no ens diu res de les condicions de vida ni, evidentment, del tracte
que rebien els presoners. Tot això queda en mans de les recerques orals, dels
protagonistes que han deixat el seu testimoni en biografies quasi sempre inèdites o
d’aquells que encara estan vius avui i es presten a explicar la seva experiència. Jo he
entrevistat a quatre supervivents dels camps i batallons, els records dels quals he anat
intercalant en la narració i dels qui, al final del treball, en faig una biografia resumida on
el seu testimoni serveix de contrapunt a la descripció general, que queda matitzada i
enriquida. També he procurat fer servir d’altres fonts no militars, per fer-nos una idea
més exacte de la situació a l’interior dels batallons, que no dels camps, dels que no se’n
pot saber gairebé res fora de la documentació militar.
9