camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

obres realitzades en principi pel sistema de contrata o d’administració directa, acabaran
finalment en mans dels militars 86 .
En una memoria redactada per l’enginyer director de la Diputació a 9/9/39, es declaren
urgents 96 de les actuacions i se’n demana la seva ràpida execució, entre altres raons,
“por ahorrar a la Administración los gastos que representa la conservación de los
puentes provisionales y desvíos establecidos para la habilitación de carreteras y
caminos cortados” 87 . Si bé l’exèrcit va resoldre les comunicacions ràpidament per a
l’avenç de les tropes i el seu desplegament pel territori, tot era molt precari, i les pluges
i el fred causaven molts danys, el que obligava a una constant reparació. Calcula en un
any el temps necessari per casi totes les obres, ja que en la majoria es reaprofiten pilars i
estructures. Només en 7 reparacions, ja de més envergadura, calcula en 2 anys el
termini. Com es demostrarà, la manca de materials de construcció com el ciment i el
ferro així com de gasolina i l’escassetat de mà d’obra faran allargar bastant els terminis
inicials.
Però tornant a la qüestió del nombre de batallons, és a partir de la poca documentació
que ens ha subministrat l’Archivo Intermedio de la Región Militar Pirenaica, situat al
quarter del Bruc de Barcelona, que podem reconstruir parcialment la presència real dels
batallons a Catalunya, pel que fa als BDST als anys 40-42, i les feines que portaven a
terme. Sobre els BT no tenim dades oficials.
Un dels fons consultables que custodia l’arxiu es el que correspont a la fortificació del
Pirineu català 88 . L’Estat Major de l’Exèrcit va començar a planificar la defensa de la
frontera als pocs mesos d’esclatar la guerra mundial. Es va nomenar una comissió que
va elaborar un pla per fer front un possible intent de penetració pel Perthus o la carretera
costanera de Portbou, ampliant la fortificació també a d’altres zones considerades
estratègiques com eren el Coll d’Ares i la Collada de Toses. En la comissió es va
incloure als coronels del Regiments de Fortificació n.2 i n.3 “como jefes de las obras
ejecutantes” 89 . Van ser aquestes unitats i també altres forces d’enginyers i sapadors
(com veurem més endavant) les que iniciaran les primeres actuacions el 1941 amb la
86 Com és el cas del pont de Roda de Ter en la carretera Vic-Olot, que es va fer “a destajo” pel SMPyC
després de rescindir la contata inicial al 29/09/41. AHDB, OP-52.
87 AHDB, OP-47.
88 Archivo Intermedio de la Región Militar Pirenaica (AIRMP). Línea de Fortificación Pirineos.
Catalunya y Aragón (1940-1986) 70 caixes y 96 planells, dividits en dos index: Catálogo de la
documentación sobre las fortificaciones del pirineo catalán i Fortificaciones de Cataluña y Aragón.
89 AIRMP, Catálogo...Cj 10 / C 1/ D 1, 25/09/40.
64