camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Pel juliol del 40 encara estan reconstruint els dos ponts, excepte el del tren que estaria
en funcionament, tot i que segurament en una fase ja molt avançada perqué l’ajuntament
envia a Obres Públiques un projecte per fer-hi passar les tuberies d’aigua i gas i
l’electricitat 132 . Com es veu, tot i que eren dos ponts vitals pel normal funcionament de
la vila es triga bastant a enllestir-los. La riuada de poc després farà inutils moltes de les
actuacions.
El més interessant es que podem deduïr que els treballadors forçats actuen sobretot en
obres diriges per diversos serveis militars (i solen estar enquadrats en regiments de
ingeniers), però també en obres gestionades per l’administració civil, com aquests dos
ponts, que segueixen el sistema de subhasta pública i adjudicació a un contractista
particular. És possible, doncs, que els ajuntaments i administracions provincials, i
possiblement també institucions religioses, quan sol·licitaven actuacions urbanístiques o
reparacions del seu patrimoni de certa envergadura, sabien perfectament que les obres
serien segurament executades per batallons de treballadors forçats. Si l’estat utilitzava la
gran quantitat de tropes per refer-se, perqué no ho podien fer els representants del poder
local? Estem parlant de desenes de milers de treballadors, de presoners indefensos, de
soldats que sota una aparença de “mili” són també presoners i “esclaus” al servei de tots
els guanyadors. És un càstig doblement rentable per al Nuevo Estado. Obtenen treball i
submissió alhora.
Sembla que tothom del bàndol guanyador se’n podia aprofitar. Però desconeixem encara
el funcionament exacte i el grau de poder i decisió atorgat a cada organisme que es
relaciona amb els BT. Tampoc sabem si es feia un ús indegut dels treballadors. I dic
això perqué a Ripoll en trobem un exemple.
Es tracta d’un pagament que fa l’ajuntament directament al “Jefe del Bón. De
Trabajadores” de 500 pts. en metàlic, dins del capítol d’obres públiques, en concepte
de tasques de “desescombro de la plaza” 133 . Encara que només fos per una feina
puntual, fan ús dels treballadors i en paguen una quantitat pel seu manteniment. Sembla
que algunes unitats no dubtaven a vendre la força de treball de que disposaven. Però
potser és massa agosarat dir que l’exèrcit en treia profit econòmic descaradament. No
sabem si això es produïa amb el consentiment de la jerarquia. Coneixent la fidelitat dels
132 També demanen a Obres Públiques de Girona que asfaltin el pont de Ripoll a Coll de Caubet i de la
zona més propera. L’estat aixecava els ponts de nou però les feines d’asfaltat o la col·locació de baranes ,
fanals i altres ornaments anava a càrrec de les buides arques municipals. AHCR. Llibre registre de
Sortides de la correspondència, 29/07/40.
133 AHCR, Diari d’Intervenció de Pagaments, 13/09/39.
89