camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

solució al problema dels presoners. Es decideix mantenir els BT encar durant un temps.
Com veurem, el procés no serà massa ràpid, segurament de forma deliberada s’allarga
fins mitjans del 40 per donar temps a canviar els presoners de guerra per soldats
treballadors. Es requereixen uns mesos per llicenciar ordenadament els soldats nacionals
i per organitzar un nou reclutament que afectarà a 6 lleves alhora . Mentre dura aquest
procés, als presoners de guerra s’hi sumen els refugiats que van tornant. Desconec la
quantitat aproximada de exiliats que van tornar i el volum segons els mesos, però és
factible que hi hagi un abans i un després de l’esclat de la guerra mundial, al igual que
el nombre segur que és molt alt els primers mesos en veure el tracte que reben en arribar
a França.
Durant aquest any i escaig – el que va de la fi de la guerra a l’abril del 39 fins la derrota
francesa de juny del 40 - a la necessitat de reconstruir el pais s’hi suma l’esclat de la
guerra mundial i l’ocupació alemanya de l’oest d’Europa. L’escenari és favorable al
règim, i tenen via lliure per seguir amb el treball forçat, si bé hàbilment emmascarat
darrera del servei militar. A mesura que abanci la guerra, i sobretot a partir de l’entrada
dels americans (desembre del 41) i del perill de desenbarcament aliat a les costes
españoles, el règim decidirà acabar amb els BDST. Els substituts seran els presos, que ja
s’estaven utilitzant des de 1939, però que a partir de 1942-43 seran utilitzats per milers i
sovint en obres ja de major envergadura (a diferència dels batallons, més dispersos i
polivalents).
Tot i que en aquell moment (finals 42, inicis del 43) ja s’havien reconstruit la majoria
d’infraestructures importants, la pèrdua d’uns 50.000 treballadors de cop i volta deuria
suposar un canvi important. La dissolució dels BDST i de la Jefatura comporta l’inici de
la liquidació del entramat de camps i batallons sorgit durant la guerra i mantingut
gairebé 4 anys més, i es pot veure també com una mesura de cara als països aliats que
comencen a guanyar la guerra.
Com deia, la manca d’aquesta mà d’obra es va substituir parcialment amb l’ús de presos
que redimien condemna, proporcionats pel Patronato de Redención de Penas por el
Trabajo 171 . Els presos venien essent utilitzats en treballs forçats des de principis de
1939: en centenars de Destacamentos Penales (a vegades cedits a empreses particulars);
en les Colonias Penitenciarias Militarizadas que realitzen grans obres públiques; en
171 Aquest organisme, creat pel pare Pérez del Pulgar, gestionarà el treball de milers de presos a través
d’un Fichero Fisiotécnico on es classificava als presos per oficis. Sobre la qüestió del treball dels presos
(polítics i també comuns) és essencial consultar la documentació generada pel propi règim i que es troba a
la Biblioteca Nacional, amb informes i memòries del Patronato i d’organismes com Regiones Devastadas.
111