camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

canvien les seves funcions: en principi de detenció preventiva; després amb una tasca de
classificació, per tal de depurar als captius i de reutilitzar-los com a treballadors o com a
soldats. No cal dir que les condicions de vida solien ser penoses, amb poc menjar i
menys higiene, sovint amuntegats perquè les capacitats d’allotjament sempre es
desbordaven, augmentant així les dificultats. Els camps són una realitat molt diversa,
tant com les diferents persones que passen per ells.
Els Batallons de Treballadors de Presoners de Guerra (BT):
Els batallons són unitats disciplinàries militaritzades on es realitzen treballs forçats. Hi
van a parar aquells presoners que pels seus antecedents han estat classificats com a
hostils al Movimiento, o que, senzillament, no tenien antecedents en cap sentit i no se’ls
vol mantindre inactius en els camps de concentració. Sorgiran a mitjans del 1937, en el
moment en que es centralitza tota la xarxa concentracionària sota una mateixa direcció, i
seguiran actius fins a la segona meitat de 1940. Al igual que els camps, van creixent en
número i efectius a mesura que avança la guerra i s’ocupen més territoris. Se n’arribaran
a crear fins a 200 BT en els tres anys d’existència. Les tasques que desenvolupen són
moltes, en principi feines d’ajut als fronts de guerra, de recuperació de material o fent
trinxeres a primera linea; després principalment a la reraguarda, construïnt carreteres,
vies fèrries, i en les fàbriques contribuint a l’esforç militar. Al acabar la guerra seguiran
treballant, sobretot en la reconstrucció d’infraestructures. Tenen consideració de
personal militaritzat, sota una dura disciplina.
Els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST):
Aquests són una clara continuació dels anteriors en quant a estructura, funcionament i
als treballs que realitzaven, però amb una diferència molt important: no estaven formats
per presoners de guerra sinó per soldats de lleva que feien el servei militar. En concret
es tractava de les lleves dels anys 1936 al 1941 (els nacuts entre 1915 i 1920) que van
lluitar a la guerra, pero que per culpa d’aquesta no havien pogut realitzar el servei
militar. Quan el règim va reorganitzar la mili, poc més d’un any després d’acabar
l’enfrontament, van decidir que aquells mossos havien de classificar-se en funció dels
seus antecedents político-socials, de manera que els que eren considerats per les
autoritats locals com a Desafectos serien integrats en aquests batallons disciplinaris,
mentre que la resta passaven a les unitats normals. Una forma més de la repressió, amb
la que es castigaven aquells joves que havien mostrat simpaties pels moviments
5