camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

És molt probable que finalment els industrials locals aportessin la quantitat suficient per
desbloquejar les negociacions. De fet, ens ho asseguraria una acta del mes de setembre
on es parla dels empresaris que “llevan a efecto las obras de construcción del puente”,
s’adrecen al consistori perqué es faci càrrec de les racions del centenar d’obrers que han
de treballar en les obres 151 . Segurament es tracta de soldats treballadors del BDST 44.
El problema plantejat és arrel de les racions diàries que havien de rebre els treballadors,
que els empresaris demanen que se’n encarregui l’ajuntament. Aquest respon que, per el
moment sol·licitaran de la Delegación Provincial de Abastos la quantitat de 25 racions
diàries, augmentant-les conforme vagin arribant la resta d’obrers fins un total de 100, el
que significaria que no arriben tots els obrers de cop. La Delegación, a través de la Junta
Harino-Panadera els comunica la impossibilitat de satisfer les racions “hasta tanto dicha
Junta no haya recibido las bajas de racionamiento de los obreros referidos, librados
por el ayuntamineto de su última residencia 152 ”. Amb tot, es decideix traslladar la
qüestió als propis obrers que hauran de sol·licitar les baixes de forma urgent, ja que una
setmana després l’ajuntament suprimirà el racionament que, malgrat tot, havia anat fent
fins aleshores.
La situació econòmica del consistori era força precària, fins i tot els “víveres” que reben
de la Delegación de Abastos són insuficients i en reclamen un augment, ja que la
majoria de la població és industrial, és a dir, que (casi) no produeixen aliments propis.
La nit del 17 al 18 d’octubre del 1940 el riu Ter es va desbordar, ocasionant
importantíssims desperfectes al poble. Talls elèctrics, destrosses en els habitatges de les
zones properes al riu, com també a les dues indústries que s’hi establien, als seus canals
que aprofitaven el caudal i també en la maquinària, fet que els obligà a parar la feina un
temps. També es va paralitzar el transport per ferrocarril, que no es restablirà en sentit
Barcelona fins a finals de novembre, (però que no arribarà a l’estació local, sinó que es
quedarà a poc més d’un km. del poble, més enllà del pont metàlic que patí greus danys),
així com hi hagué destrosses a l’escola municipal i al barri de la carretera, amb
desperfectes al clavagueram i en el servei d’aigua corrent. Lògicament, la palanca
provisional també se’n anà a norris, però 15 dies després ja s’havia restablert la
comunicació amb la seva enéssima reconstrucció. Val a dir que a la dita palanca s’hi
van haver de fer treballs de reparació des de bon començament, i des de l’avinguda del
151 Id., volum 22, 18 i 25/09/40
152 Id., 11/10/40
97