camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Algunes conclusions
Al llarg de tota aquesta recerca he intentat aportar algunes dades i descripcions generals
en torn a l’enorme aparell repressor que suposen els camps de concentració i les unitats
de treball forçat. Ara sabem quan van sorgir i amb quina finalitat, com van anar
evolucionant al llarg de la guerra i com, acabada aquesta, es segueixen mantenint com a
base de la descomunal repressió sobre la que es fonamentarà el règim. A aquesta
voluntat repressora s’hi ha de sumar la necessitat de reconstrucció del país i la seva
fortificació militar, dos factors que portaran al règim a seguir amb el treball forçat, que
restarà ocultat darrera del servei militar. Milers de joves seran obligats a servir a la
pàtria realitzant treballs forçats, només pel fet de ser considerats “rojos” i, per tant,
possibles enemics del Nuevo Estado.
No és un estudi complet, ja que no podem oblidar les dificultats existents encara avui
per a la localització i consulta de les fonts d’informació més directes. Tot el que he
pogut saber ho he esbrinat sense consultar la documentació emesa pels principals
organismes implicats en la gestió dels presoners i treballadors forçats: bàsicament el
Ministerio del Ejército a través de la Inspección/Jefatura de Campos de Concentración y
Batallones Disciplinarios, que es troba (en principi) custodiat al Archivo General
Militar de Ávila. També manca consultar a fons altres arxius militars, com els
Intermedios, o el mateix arxiu de Guadalajara, així com la documentació dels governs
militars i civils, les capitanies generals o el ministeri d’obres públiques 169 . Tot això
encara està per fer.
De qualsevol manera, i a mode de conclusions finals, faig un petit repàs a tota aquesta
qüestiö:
La violència va ser un tret bàsic en la formació del Nuevo Estado. L’objectiu de la
repressió gegantina que va caure sobre els vençuts era la socialització de la por, la
paràlisi i la submissió a l’autoritat omnipresent. Així doncs, tant els presoners de guerra
com els soldats treballadors van ser considerats sempre com a enemics del règim,
representaven tots els mals d’Espanya. No és d’estranyar que les condicions de vida als
camps, BT i BDST fossin pèssimes. La disciplina era la pedra angular del sistema de
169 Fins i tot seria de gran ajut poder veure dues pel·lícules documentals (curts) realitzades durant la
guerra sobre els batallons de treballadors, els dos títols són: Prisioneros de guerra, del 1938 i realitzada
pel Departamento Nacional de Cinematografía (precursor del NODO), i Reconstruyendo España, del
1937-38, produïda per CIFESA i Falange.
108