camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

la ICCP 22 mostrava que el grup A suposa un 50% dels presoners i presentats, que
s’alliberen o són incorporats a l’exèrcit nacional, el grups C i D representen un 10%,
que ingressa a les presons a disposició de les autoritats judicials, i els grups A-d i B
representen el 40% restant, i són el futur personal dels Batallons de Treballadors.
L’objecte principal dels batallons era la utilització del treball dels presoners de guerra,
organitzats sota un règim militaritzat, amb la estricta disciplina com a base de tot el
sistema. Però com s’assenyala en el Reglamento tenia tres finalitats afegides no menys
importants: la de compensar les despeses dels seu manteniment, la de “reparar el daño
que han hecho” i la correcció del presoner. Aquesta rehabilitació hauria de produir-se
mitjançant la persuasió i atracció a través d’un tracte digne i just, i també gràcies a un
tracte espiritual adequat, utilitzant les lectures, conferències, propaganda, cants, himnes,
etc. i organitzant el seu temps de lleure. Es preveien premis i recompenses als que
millor es portaven i demostraven una adhesió i submissió totals, elevant-se propostes de
clemència al caudillo, que, en acabar el conflicte, podia (o no) atorgar la llibertat. De la
mateixa manera, el text confirma l’existència de Batallons Disciplinaris de Treballadors
(BDT) destinats a aquells presoners “que por su comportamiento y peligrosidad se
hagan merecedores de ello”, que seran “sometidos a una más estrecha y férrea
disciplina, con trabajos más duros y de jornada más larga, sin derecho al devengo de
sobras”. I es que els treballadors cobraven el mateix sou que un soldat, 1.90 pts per dia,
destinant-se 1.65 a la manutenció, quedant només 25 cts de sobras, és a dir, per a
benefici exclusiu del presoner.
Seguint amb el Reglamento, ens indica que la plantilla dels BT, fixada per ordre del
generalísimo el 3 de juny del 38 estava formada per una plana major, al càrrec d’un
comandant, i 4 companyies a càrrec d’un capità i tres tinents. Amb un total de 600
treballadors, que posteriorment passen a 700. També comptaven amb un tinent metge,
cinc alferes, un brigada, vint sergents, cinquanta-dos caporals, un corneta i seixanta-vuit
soldats escoltes, un capellà pels serveis religiosos i dos més per les tasques de
propaganda. Alguns batallons o unitats especials tenien plantilles diferents. També
podien crear-se destacaments aïllats en casos concrets i de necessitat, però en general
s’evitava la disseminació del personal i l’allunyament excessiu entre cada companyia.
Per a un ús òptim, s’havien de classificar per professions i especialitats diverses per tal
22 ICCP, Reglamento Provisional del Régimen Interior de los Batallones de Trabajadores. A L’Arxiu del
Pavelló de la República se’n conserva un exemplar. No sé com hi ha arribat fins allí.
26